Opinió

Morató Aragonès a Sant Pol

L’artista, el pare Morató: la passió tranquil·la... per l’art

Sant Pol de Mar (bisbat de Girona, això no ho oblidem mai...!) és una població que en temes d’art té el morro fi. Abans i després de la guerra, hi va estiuejar la flor i la nata dels moviments literaris i musicals de Barcelona. Això deixa pòsit. Actualment continua sent poble de creadors (Perejaume, Puigdefàbregues, Ceballos...) i, també, de grans divulgadors de la cultura. Per això no se’ls escapa res. La setmana passada l’associació Amics de les Arts (https://museusantpol.cat) va retre homenatge a un gran pintor del qual se celebra el centenari del naixement. Va ser amb la presentació del llibre Josep M. Morató Aragonès. La passió tranquil·la. En són autores la seva filla i Anna del Valle. La biografia publicada ens presenta un fi, refinat i molt guardonat artista que va recórrer les Espanyes, el nord del Marroc, Itàlia i el París montparnassià de la gran època bohèmia. A Barcelona va ser un assidu de les tertúlies artístiques de La Punyalada, la Cova del Drac i el Reial Cercle Artístic. D’ell en va dir el crític Santos Torroella que practicava “una planificació cristal·logràfica” de les composicions. Va ser durant l’etapa expressionista més expansiva i abans de deixar-se anar amb un traç ampli i lliure que ell mateix ja insinuava en una entrevista: “Tota pintura m’entusiasma. A la pintura no hi ha recepta. Si n’hi hagués deixaria de ser art (...) Jo busco una pintura interpretativa del que visc.” Per cert: a l’acte santpolenc la seva filla Elena Morató –exquisida artista, també– va recuperar el pensament del pare i ens advertia que “a l’escola no s’ensenya prou a mirar el que ens envolta sense prejudicis, s’ha de deixar volar la imaginació infantil perquè trobi expressions personals”. Josep M. Morató Aragonès, un pintor lliure i lligat a la terra. Un pintor fet a Cornudella i tornat... a Cornudella! Sí, perquè així va somniar la seva mort. Sant Pere l’acompanya al Cel. Comencen a caminar i el pintor pensa: “Aquestes muntanyes, jo les conec!” Eren les del seu poble d’infància, sempre en el record. Morató Aragonès, “la passió tranquil·la”? No sé si aquesta llicència oximorònica és prou definitòria. Just abans de morir, ja amb la mascareta pal·liativa, Morató encara donava instruccions a l’Elena de cara a l’obertura d’una mostra. L’artista, el pare Morató: la passió tranquil·la... per l’art.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.