Un futur incert

L’informe PISA només ha posat xifres a allò que molts caps de personal, professors universitaris, mestres i alguns pares i avis ja veien venir en la darrera dècada. No es tracta només de la davallada de coneixements matemàtics, lingüístics i de cultura general en la majoria dels joves, sinó també d’una fragilitat emocional i d’una feble resiliència preocupants. Alguna cosa estem fent malament tots els agents educatius.

El govern, que no vol molestar la base que vol eixamplar, va desdir-se ràpidament del factor de la immigració. Però és evident que ho és, i no pas negligible, perquè s’acosta al 30% de la població catalana (les enquestes, tan interessades, en distorsionen les xifres reals). Però no se la pot culpabilitzar dels mals resultats dels estudiants –els immigrants ja tenen prou feina a començar de zero lluny de casa!–, sinó que s’ha de veure per què és un factor tan determinant.

Amb dades del 2022, els Països Catalans són els receptors del percentatge més gran d’immigrants, amb dades molt superiors a les d’altres comunitats. Qui té la potestat de repartir-los pel seu territori? I qui decideix els ajuts socials que els donen a l’Estat? A algun malpensat li podria semblar que, com que la immigració espanyola del segle passat s’hi va integrar massa, ara provarien de diluir-los i espanyolitzar-los amb contingents de més enllà.

I també cal escolaritzar-ne la canalla, molta de la qual està per sota del llindar de la pobresa, i calen molts més recursos. I qui decideix quants diners es donen a les autonomies, és a dir, en el nostre cas, quants en retornen? I toparem amb el dèficit fiscal acumulat, del qual també són líders els Països Catalans. Com es distribueixen els diners en educació, com i què s’ensenya dona per a molt més. Però, mentre totes les decisions no es prenguin aquí, estarem venuts!