El pont Eiffel com a nou símbol

El dia 1 de març d’aquest any un gran incendi va destruir les instal·lacions de l’Escola Tècnica Girona i el concessionari de motos i bicicletes Basolí, situats al carrer Barcelona, davant les noves instal·lacions de la Clínica Girona. Tot va quedar destruït. Basoli va buscar nou lloc per continuar el negoci, mentre es reconstrueix l’edifici afectat pel foc, però l’Escola Tècnica Girona tenia vuit-cents alumnes que no podien perdre el curs. Una part es van reubicar al cap de poc a l’antic pàrquing que hi havia prop de l’escola, la part destinada a mecànica. L’altre alumnat, el que fa cicles d’administració i màrqueting, es va traslladar a unes instal·lacions del carrer Emilia Xargay, damunt d’un Consum, on ahir es va destapar una obra mural del reconegut pintor saltenc Joan Mateu. Al darrere de tot, una petita gran història que parla molt bé de l’artista saltenc, de la seva família d’artistes (Fonsu i Lluís, pare i oncle) i de l’amistat amb la família Moncanut, propietària de l’ETG. Ahir Joan Moncanut i el seu fill Jordi, l’actual director, la van explicar abans de descobrir el mural.

Joan Mateu i Bagaria (Salt, 1976) és un pintor de projecció internacional. De família d’artistes pictòrics, es va formar en arts aplicades a l’Escola de la Llotja de Barcelona i tot i que fins llavors havia treballat l’aquarel·la, a partir de llavors la pintura acrílica va ser el seu mitjà d’expressió. El 2002 va fer la seva primera exposició individual i des de llavors ha exposat en galeries de tot Europa i dels Estats Units. Es va especialitzar en pintura figurativa i espais urbans, amb influències de Vermeer i Edward Hopper, segons la crítica, tot i que fa onze anys va decidir donar un tomb en el seu treball. Ara està treballant amb noves matèries, experimentant amb matèria orgànica i sobre nous suports com la ceràmica.

El cas és que, en els seus inicis com a pintor, la família Moncanut li va comprar un quadre, amb una perspectiva de Girona. Obra estimada i que es va cremar en l’incendi. En Joan ho va saber en un dinar fa tres mesos i en la sobretaula es va oferir a pintar un nou quadre per a la nova escola. L’endemà al matí ja tenia la idea i l’esbós, que va agradar als Moncanut. Aprofitant els colors corporatius de l’escola, vermell i blanc, va pintar una gran obra de 3,33 per 2,07, que ahir va ser descoberta. Hi van assistir molts amics, Maria Àngels Planas per la Diputació; la diputada i regidora Sílvia Paneque; Sònia Gràcia, presidenta del Consell Comarcal, i la diputada al Congrés i alcaldessa de Girona quan es va produir el foc, Marta Madrenas, amb molta relació amb Joan Mateu, que ha exposat a Casa Pastors i va ser autor d’aquell recordat i controvertit cartell de fires.

Ni soc crític ni hi entenc. El gran quadre és un xoc. El pont Eiffel com a emblema de Girona, com a símbol, sense el seu paisatge, que es pot imaginar en el blanc que envolta la vermellor del pont icònic de l’enginyer francès sobre l’Onyar. Una gran obra d’art, que no ha d’amagar la història que hi ha al darrere d’ajuda i suport a l’Escola Tècnica Girona. Joan Mateu ho ofereix a l’escola i a la ciutat. Això sí, el seu pare, en Fonsu, no va deixar de recordar que, dels Mateu, el bo és ell!