Periodisme “afí”

Un Xavi Hernández desconcertat davant la llopada periodística, després de perdre amb el Girona, l’Anvers i empatar a València, ha protagonitzat alguns episodis de declaracions poc afinades per a algú que se suposa vacunat de la pressió i de l’entorn. Més que les de caràcter esportiu i social, crida l’atenció com en un moment determinat Xavi distingeix entre els mitjans “afins” i els adversaris. Diu que dels adversaris, dels mitjans madridistes, ja entén que el clavin a la creu. Però l’home esperava una altra consideració i tractament per part dels mitjans “afins”. No el va retopar ningú. A ningú li va estranyar aquella classificació perquè el que passa en el periodisme com el que passa a cal fuster per Nadal, i ho diu el poeta, “ho sap tothom i es profecia”. Així li va al mal anomenat quart poder, més embolicat amb l’executiu, que el judicial amb el legislatiu. Mitjans “afins”! Em va fer venir al cap un document que guardo a l’arxiu signat fa anys entre una solvent empresa periodística local i una solvent de nacional que varen posar projectes periodístics en marxa en importants ciutats. “El director deberá respetar siempre los acuerdos a los que hayan llegado xxxxxx y xxxxxx con la administración municipal. Estos acuerdos prevén mantener una buena relación, la divulgación de la actividad municipal y un respeto «político» a favor del govern local de la ciudad y particularmente en apoyo a su alcalde.” Més clar? I castellà!