Hola, Subirachs

Fa anys que els museus van rumi­ant nous mètodes per con­ti­nuar sent neces­sa­ris per a la soci­e­tat. Els calen, sens dubte, però sense per­dre de vista (ni sacri­fi­car recur­sos) una de les seves mis­si­ons històriques: con­ser­var el patri­moni i espe­ci­al­ment el més vul­ne­ra­ble. Això és el que ha fet el Museu del Fer­ro­car­ril, a Vila­nova i la Geltrú, amb el fris escultòric Bar­ce­lona que va dis­se­nyar Josep Maria Subi­rachs el 1979 per a una de les façanes de l’estació de Sants, la que dona a la plaça dels Països Cata­lans. Renfe va reti­rar-lo el 2006 per afron­tar les obres d’alta velo­ci­tat, amb el com­promís que el recu­pe­ra­ria. L’equi­pa­ment vila­noví es va ofe­rir a cui­dar-lo i a expo­sar-lo men­tres­tant. Aquest temps d’espera ja fa dis­set anys que dura. Tant la família de l’escul­tor com els veïns de Sants no han dei­xat mai de dema­nar-ne el retorn. Betevé ha infor­mat en primícia que el monu­men­tal relleu, tan pre­sent en la nos­tra memòria, rea­pa­rei­xerà en el decurs de la gran remo­de­lació de l’estació. El des­patx RCR, artífex del pro­jecte, ha con­fir­mat a la tele­visió que no pen­sen pres­cin­dir-ne (bé pels arqui­tec­tes olo­tins) i que més enda­vant ja con­cre­ta­ran quan i on es reu­bi­carà en les noves ins­tal·laci­ons. Un final feliç que mai hau­ria estat pos­si­ble sense un museu que hagués assu­mit les seves res­pon­sa­bi­li­tats patri­mo­ni­als.