Opinió

mirades

Jordi Grau

Les pantalles i la pornografia

Si els nens accedeixen al porno abans dels 13 anys, això marcarà els seus gustos sexuals per a tota la vida

Lluna Porta és pedagoga i psicoterapeuta i té una acadèmia d’idiomes on, des de fa deu anys, practica un mètode educatiu per aprendre anglès per a persones dislèxiques, amb TDH i neurodivergents adultes, i per a nens a partir dels tres anys. Però també porta molts anys preocupada pel tema de la pornografia i la seva afectació en nens i adolescents. La seva aparició en el documental Generació Porno li ha donat molta visibilitat, i ja escrivíem ahir que encapçala el moviment Adolescència Lliure de Mòbils, on nou mil persones a Catalunya, amb 103 delegats territorials, s’han organitzat per alertar del problema que tenim i per informar les famílies i instar a una regulació de l’accés a les pantalles i als mòbils per menors.

Lluna Porta creu que els nens estan bombardejats per tots costats, especialment per xarxes socials, i coneix casos d’extorsions amb rerefons pornogràfic o pederasta al darrere que fan posar els pèls de punta. Això pot estar passant quan l’infant és a casa, a l’habitació del costat on són els pares, que són els últims en assabentar-se’n perquè els menors callen per vergonya i pateixen durant molt de temps. “Dels vuit als dotze anys es genera el desig sexual, i si l’infant està exposat a vídeos pornogràfics, el 88% dels quals contenen violència contra la dona, el desig sexual de l’infant es crearà en base a aquestes imatges”, exposa la Lluna. El problema ve de l’ús del mòbil o de les pantalles en general?, li pregunto, i la seva resposta és clara: “Aquí mateix tens el mòbil a la mà, i és l’aparell que més hores al dia consumiràs”, explica. El problema amb les pantalles i els mòbils existeix, i en el cas de la pornografia es multiplica. “Són més addictives que la cocaïna, és com un caramel que no s’acaba mai i que és o ens sembla que és, gratis”, explica citant l’expert en addiccions Marc Massip.

L’objectiu del moviment Adolescència Lliure de Mòbils és informar les famílies, però també proposar a les escoles que es plantegin si els mòbils han d’entrar-hi o no. Algunes ja ho han regulat. “Hi ha escoles on deixen els aparells a un armari de recepció, i en d’altres, ajuntats a l’aula, apagats i boca avall”, explica la Lluna. I volen recomanar als professors que no facin activitats amb el mòbil a l’aula perquè hi ha nens que ja no en porten perquè així ho han decidit els pares. Pel moviment, l’aposta és regular-ne l’ús fins als 16 anys, encara que el psicòleg Francisco Villar parla dels 18 anys. Però a partir dels 16 ja ha passat l’etapa més crítica per als nens, aquella en què el desig sexual i l’empatia es generen.

Legislar és complicat. Prohibir, més. Temen la politització del tema. Però se’n parla ja en els consells escolars, de regulació. Hi ha un moviment potent de pares al darrere, i la Lluna creu que seria bo que Catalunya fos pionera en la regulació. “No estem en contra de la tecnologia, jo utilitzo el mòbil. Però la prohibició de fumar en llocs públics va fer conscienciar molta gent que fumar no era sa per als fumadors passius. Cal protegir els menors. L’efecte que té el mòbil en adults i en menors no és el mateix. I cal endarrerir l’edat en que els entreguem a les nostres criatures. I quan ho fem, educar-los en el seu ús”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.