Quants Nadals celebres?

Les tradicions o evolucionen o es perden, la història n’està plena d’exemples. Mal que ens pesi als tradicionalistes, hem d’abraçar els canvis perquè és l’oportunitat que una festa popular pervisqui. Que cada vegada es fan més misses del gall a mitja tarda perquè no tenim espera fins la mitja nit? Cap problema, en diem “missa del pollet” i endavant! Que els infants envien les cartes als Reis per correu electrònic? També bé; preferim un email als Reis que un mitjó de Pare Noel.

Com a defensora de les tradicions populars em semblen bé les adaptacions de les festes pel bé de la seva supervivència, però segueixo sent reticent a les alteracions lingüístiques que sentim aquests dies. Fruit de l’espontaneïtat de la parla, cada vegada es consoliden més expressions incorrectes o calcades del castellà amb una conseqüència trista: l’empobriment de la llengua. Aquests “Nadals” hi ha qui celebra la “Nit Bona”, la “Nit Vella” menja “raïms”, fa el “cagatió” i la nit de Reis va a veure la “cabalgata”.

Que cadascú en digui com vulgui, però voldria deixar constància que jo només celebro un sol Nadal, i que enguany demanaré per carta (analògica) als Reis d’Orient que vinguin en una solemne Cavalcada, que la Nit de Cap d’Any em pugui menjar dotze grans d’un sol raïm, i que sigui el tió el qui cagui regals, i no pas jo qui cagui el tió (quin mal de panxa!).

Bona Nit de Nadal a tothom (amb missa del gall, del pollet o sense).