Mediador d’àpats

Els àpats de Nadal han estat menys estres­sants que els dar­rers anys. Tot i la sopa de virus res­pi­ra­to­ris, hem arra­co­nat de moment les res­tric­ci­ons de la pandèmia. Tam­poc no sem­bla que l’efer­vescència política ante­rior a la covid generi l’interès ni des­a­vi­nen­ces fami­li­ars com ati­a­ven fal­se­jant la rea­li­tat els par­tits abans ano­me­nats cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes. La supo­sada millora de con­vivència que aban­dera Sánchez pot­ser és des­encís i des­con­fiança. Tant d’aire­jar que a cada família hi ha un cunyat pesat que solu­ci­o­na­ria el món o tro­ba­ria remei fins i tot a la sequera, i pot­ser el pro­ta­go­nista dels dinars ha estat el medi­a­dor o la medi­a­dora, esta­blerts per fixar les regles d’un diàleg entre dife­rents, o l’acord per nome­nar-ne un per què fer per Cap d’Any i Reis.

La democràcia espa­nyola té deficiències i imper­fec­ci­ons, com l’abast del poder judi­cial i la seva inde­pendència, però ara sem­bla haver-s’hi afe­git el de l’absència de diàleg. Felip VI reclama que “no s’ins­tal·li el ger­men de la discòrdia”, cons­ci­ent que cada con­flicte o dis­crepància esdevé impos­si­ble de resol­dre’s amb una diàleg serè, sense insul­tar, ni agre­dir-se, ni cris­par la paraula o forçar la llei. Ell mateix es va apun­tar a la con­fron­tació el 3 d’octu­bre. La figura del mit­jan­cer va gua­nyant pes i comença a esde­ve­nir impres­cin­di­ble en política, perquè a banda d’entre Junts i el PSOE, ja n’hi ha del soci­a­lis­tes amb el PP, i no sé si aviat en caldrà entre els popu­lars i Vox, Podem i Sumar... I ja posats a fer, entre ERC i Junts i tot l’inde­pen­den­tisme. Tant de recel mutu entre uns i altres només posa de mani­fest la inca­pa­ci­tat de lide­rar la inter­lo­cució, sobre­tot dels qui osten­ten el poder a l’Estat i els res­pec­tius governs esta­tal i català, que serien els encar­re­gats de faci­li­tar el clima i l’entorn per dia­lo­gar. És el que deuen pen­sar a Europa, quan l’Estat els reque­reix ajut per reno­var la cúpula judi­cial o per resol­dre l’exili. Pot­ser el següent medi­a­dor haurà d’ele­gir entre ger­mans, per ele­gir a quin Rei de l’Ori­ent es dona la carta o, pit­jor encara, entre ells per deci­dir les entre­gues.