Artur, José i Felipe

Nadal ha inundat d’interrogants que vindrà just que l’any nou escateixi. Què provoca més neguit, fa més pena i s’engega més directament a fer punyetes? El “postprocés” d’Artur Mas? El “procés de reconciliació” de José Montilla? O el “fora de la Constitució, a Espanya no hi ha ni pau ni llibertat” del rei espanyol? És la mateixa cosa dita diferent? Ens ho agafem com missatge de Nadal dels expresidents per acompanyar el rei a can Felip? Són missatges aparentment diferents que convergeixen en el mateix objectiu? Què han fet els ciutadans, independentistes i no independentistes, per merèixer el 2024 que anuncien? Cadascun d’ells enfila una rastellera de paraules “poc assenyades i mancades de lògica” que és el que el diccionari defineix, precisament, com rucades. Què diu Felip quan diu que fora de la Constitució no hi ha res? Si ho afirma és que no té vista als ulls. Ni oïda a les orelles. Ni tacte als dits. Ni flaire al nas. Ni gust a la llengua. Si és una amenaça és que s’ha sonat. Pot un dirigent del segle XXI pensar i explicar que la llei és infal·lible, immutable i intocable? En quin món ha viscut aquest home? Quina història li varen ensenyar en la seva preparació? No hi ha espai per als centenars de preguntes que Nadal ha generat. Una és imprescindible. No estarien Artur Mas i José Montilla més bonics callats? Dit això... visca la llibertat d’expressió! Diria l’àvia Neus que sempre val més conèixer que ser conegut!