Aquest any sí

No és habi­tual en un país com el nos­tre amb tanta desídia pel patri­moni cul­tu­ral que en poc temps, en el dar­rer tram de l’any que estem a punt de cloure, s’hagin enca­de­nat un gra­pat de bones noves en aquesta matèria. Després de ves­sar un munt de llàgri­mes per la fuga de fons de cre­a­dors pun­tals, aquest any no s’ha repe­tit la mala experiència amb el de Fran­cesc Català-Roca, adqui­rit per la Gene­ra­li­tat, ni amb el d’un altre fotògraf, Pere For­mi­guera, que els seus hereus han rega­lat al Museu Naci­o­nal d’Art de Cata­lu­nya (MNAC). El Depar­ta­ment de Cul­tura també ha donat una gran ale­gria als estu­di­o­sos de la lite­ra­tura cata­lana del bar­roc amb la com­pra del die­tari Calaix de sas­tre del baró de Maldà. Quant al lle­gat arqui­tectònic, per fi s’han reo­bert dos dels edi­fi­cis històrics de la Ciu­ta­de­lla, l’Hiver­na­cle i el Museu Mar­to­rell. I a les sem­pre mal­trac­ta­des ter­res de Ponent, també per fi les admi­nis­tra­ci­ons s’han tret la son de les ore­lles i s’han des­em­pa­lle­gat dels estranys pre­ju­di­cis d’alguns ele­ments tòxics que tenen en nòmina per acti­var la recu­pe­ració de la casa Vall­ma­nya, la casa pai­ral de la família del pre­si­dent Macià a Alcarràs, que s’adhe­rirà a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica. Feli­ci­tem-nos-en, però tenint molt pre­sent que el 2024 caldrà con­ti­nuar llui­tant.