Somnis

Cadascú té els seus som­nis. Tu tens els teus i jo tinc els meus i pot­ser m’has sen­tit dir, amb con­vicció, que un somni és una idea que passa a l’acció. Per tant, no has de dei­xar de somiar, pot­ser el que et cal és bus­car com, quan i qui et pot aju­dar. Per tant, regala’t una lli­breta bonica per aquest 2024 i escriu la llista dels teus. Siguin imme­di­ats o neces­si­tin més temps, si els escrius o els dema­nes als qua­tre vents, aga­fen més força i s’aca­ben com­plint, perquè la consciència entra en una altra dimensió i només quan et moti­ves pas­ses a l’acció. Penso en el Fut­bol Club Girona i tan­tes dècades desit­jant que un dia arribés a pri­mera divisió. El meu pare ho havia somiat tota la vida i per això era d’aquells pocs fidels segui­dors que mai fallava de públic. Ara és l’estre­lla que tan bri­lla sobre la gespa del camp de Mon­ti­livi ple de vida. A vega­des si som mol­tes per­so­nes que ho desit­gem, acaba pas­sant. Em sento ena­mo­rada del ter­ri­tori, em sento meva la Costa Brava amb aquest mar, mosaic de tan­tes tona­li­tats de blaus, i les mun­ta­nyes dels Piri­neus. Visc en un entorn pri­vi­le­giat que he de seguir cui­dant, pro­te­gint i esti­mant perquè un bon lloc per viure és un bon lloc per fer-hi turisme i aquesta acti­vi­tat econòmica, social, cul­tu­ral i humana és una palanca de crei­xe­ment sos­te­ni­ble si la sabem lide­rar amb res­pon­sa­bi­li­tat. Tinc la sort que no em cal viat­jar lluny si vull viure experiències extra­or­dinàries perquè aquí ho tinc tot, puc viure el doble, com em recorda la cam­pa­nya pro­mo­ci­o­nal. Camins de ronda que em roben el cor de tanta bellesa de natura i cellers que ense­nyen les vinyes cul­ti­va­des en copes de vidre. Guies ofi­ci­als que rela­ten moments i pet­jada històrica i acom­panyòlegs que fan com­pren­dre la màgia de bos­cos, camins i iti­ne­ra­ris que con­nec­ten aquests 221 muni­ci­pis de la terra més bonica del món. Soc giro­nina de cor i ànima i aquests dies de fes­tes soc feliç de cele­brar-ho amb família i amis­tats, de veure Pas­to­rets i pes­se­bres vivents, de can­tar nada­les, de com­par­tir esto­nes de jocs de taula, tor­rons i neu­les i d’anar a la gran quina de Bes­canó, la més diver­tida i autèntica, amb més de qua­ranta anys d’història. Una siner­gia de diversió, joc, caliu, música i bon rot­llo on sem­pre m’emporto il·lusi­ons com­par­ti­des, benes­tar per estar gau­dint del moment pre­sent i satis­facció de veure i conèixer gent que té molts som­nis per com­plir.