Tribuna
Sobre els nous propòsits
Un dels clàssics de les festes de Nadal són els nous propòsits i els nous reptes, allò de l’any nou vida nova, aquelles coses pendents que no s’acaben mai de complir, cercar noves aventures, nous estímuls que ens engresquin per evitar la repetició i l’avorriment. I és que els canvis, a vegades, són necessaris, però més aviat són una forma d’evitar la paràlisi. Aquestes idees se solen materialitzar en aquest propòsit d’any nou, però ja fa temps que ens persegueixen com un foc interior, un foc que es converteix en una pulsió inevitable. Al final, hem de fer possible allò que ens il·lusiona. Hem de fer-ho, perquè deixar-ho de fer ja no ho tenim previst i allò important és posar-se en marxa i materialitzar el canvi.
Cada persona té els seus desitjos i, a vegades, aquests agafen un format coral en organitzacions diverses. Alguns d’aquests nous desitjos s’estructuren i planifiquen, els posen pressupost, hi ha persones a càrrec, formes de seguiment, consultors. En canvi, d’altres propòsits costa verbalitzar-los, com a molt s’escriuen en un full de paper (o en una nota al mòbil) i es guarden com un secret, són reptes íntims que es preserven i, a vegades, mai surten a la llum. Però penso que si els propòsits els compartim amb d’altres, si els fem públics, és més probable que es facin realitat, perquè es pot teixir una xarxa d’ajudes, perquè s’hi pot sumar més gent, perquè parlar-ne és un pas molt rellevant per fer-los possibles.
Així, m’agradaria compartir amb vosaltres un nou repte (i us animo a compartir els vostres amb el vostre entorn, amb aquelles persones que creieu que us puguin ajudar). Fa cinc anys els de Mayoral vam inaugurar una galeria a París, i per a nosaltres va ser un repte enorme impulsar primer i consolidar després aquest nou espai. Ara, el primer trimestre del 2024, obrirem un nou centre d’art a Barcelona. Fins ara hem tingut (i mantindrem) un espai a Consell de Cent, on hem exposat art del segle XX, i el nou repte és crear un nou espai (que serà contigu a l’actual) dedicat exclusivament a artistes contemporanis, a l’art del segle XXI. L’obertura hem previst que serà l’inici d’una nova era d’innovació, amb el propòsit d’aportar alguna cosa a la ciutat, als artistes i a l’ecosistema, amb una programació focalitzada en la contemporaneïtat, amb els mateixos criteris de qualitat, disciplina i avantguarda que han caracteritzat la trajectòria de la galeria.
I és que Barcelona sempre ha estat una ciutat on conflueixen grans moviments artístics d’abast global i, ara, tenim l’objectiu d’involucrar les avantguardes contemporànies que emergeixen i oferir un aparador per projectar-les a escala internacional.
Per fer possible reptes com aquest calen uns requisits essencials: el convenciment propi, la capacitat econòmica per fer sostenible el projecte i involucrar i comprometre el talent necessari per dur-lo a terme. En el nostre cas el disseny del nou espai durà la firma de Jorge Vidal i el resultat serà un local contigu i simètric a la seu original, creant d’aquesta manera uns 500 m² de superfície total. Sí, l’espai és fonamental i, alhora, també ho és la programació: quins artistes i quin tipus d’obres s’hi exposaran són els que crearan la narrativa que ens explicarà, el valor afegit que aportarem, les exposicions seran el nostre tret diferencial, i per això cal consolidar una graella d’artistes singular i que aporti valor, noms consolidats i emergents que conflueixin. Tot plegat també ha d’anar acompanyat de la contribució dels comissaris més adients i d’un equip intern compromès i vàlid. Començarem amb la màxima il·lusió i amb una exposició que ens engresca moltíssim, amb cinc artistes clau.
Els propòsits són determinants, i encara que massa sovint els que fem a l’any nou siguin plens de tòpics, si mantenim la constància i la visió en el que volem, podem convertir-los en hàbits i realitats, i no només en idees passatgeres.
