Agraïda

En les últimes visites que he fet recentment a Barcelona amb motiu de trobades amb amics i familiars, alguns m’han fet arribar mostres de suport pels articles que publico setmanalment i que, en aquests casos en particular, llegeixen en paper perquè hi estan subscrits des de fa tota una vida. Alguns van començar sent lectors de l’Avui i han seguit sent-ho d’El Punt Avui. Em fa entre il·lusió i respecte imaginar-me, per exemple, els pares d’una bona amiga d’Esplugues de Llobregat, el meu poble natal, passant les pàgines del diari per anar a petar al De Reüll i veure què hi explico. Què deuen pensar del que opino sobre l’actualitat, de les meves vivències i de les dèries que també s’escolen en aquestes ratlles que de vegades s’escriuen gairebé soles i d’altres suposen un vertader maldecap? Els comentaris que em fan arribar són poc crítics per la consideració que em tenen però els accepto de bon grat per la més alta consideració que els tinc jo a ells, pel seu compromís amb la llengua, la cultura i el país. No puc estar més que agraïda als lectors, per descomptat també els digitals, per la seva benevolència tenint en compte que, tot i l’atreviment en alguns temes, no soc experta en res. Només afegir-hi que a partir de l’11 de gener del 2024 em trobaran els dijous, el dia de l’arròs.