El Gordo i la Grossa

Avui es fa el sorteig de la Grossa, el joc dels no jugadors. Quan va néixer, fa deu anys, la Grossa era petita; intentar fer la competència a la Lotería Nacional espanyola era un atreviment temerari. La popularitat dels Nens de Sant Ildefons, la costosa campanya publicitària amb l’anunci de Nadal per excel·lència i, especialment, la força de la tradició, feien imbatible el sorteig de la poderosa Loterías y Apuestas del Estado. Ara, una dècada després, és just reconèixer que aquell atreviment del govern d’Artur Mas va ser un encert.

Loteries de Catalunya ja existia des de l’any 1986: la 6/49, la Loto Ràpid (rasca-rasca) o el Trio van néixer enmig del debat ètic (i comprensible) sobre si la Generalitat havia de fomentar el joc d’atzar. Però coneixent la xifra (alta) de la despesa dels catalans en sortejos i loteries, i la xifra (baixa) del pressupost del govern català, era una oportunitat d’or per tenir uns ingressos addicionals. Des d’aleshores, Loteries de Catalunya ha arribat a recaptar 12 milions d’euros en un any, i els beneficis es destinen íntegrament al pressupost del Departament de Drets Socials per a diferents programes de protecció a la infància, a la discapacitat, a les persones grans i als més vulnerables.

Els darrers anys la Grossa ha trobat la manera de poder vendre participacions per a clubs i entitats sense ànim de lucre (la Dooble) i d’aquesta manera, comprant les participacions de l’hoquei de la ciutat, de la coral dels nebots o de l’AFA de l’escola dels nanos, a més d’ajudar a l’associacionisme, també fem país. Que ja patim prou espoli fiscal de l’Estat perquè es cobrin també el preu de les nostres il·lusions.