El Gordo i la Grossa

Avui es fa el sor­teig de la Grossa, el joc dels no juga­dors. Quan va néixer, fa deu anys, la Grossa era petita; inten­tar fer la com­petència a la Lotería Naci­o­nal espa­nyola era un atre­vi­ment teme­rari. La popu­la­ri­tat dels Nens de Sant Ilde­fons, la cos­tosa cam­pa­nya publi­citària amb l’anunci de Nadal per excel·lència i, espe­ci­al­ment, la força de la tra­dició, feien imba­ti­ble el sor­teig de la pode­rosa Loterías y Apu­es­tas del Estado. Ara, una dècada després, és just reconèixer que aquell atre­vi­ment del govern d’Artur Mas va ser un encert.

Lote­ries de Cata­lu­nya ja exis­tia des de l’any 1986: la 6/49, la Loto Ràpid (rasca-rasca) o el Trio van néixer enmig del debat ètic (i com­pren­si­ble) sobre si la Gene­ra­li­tat havia de fomen­tar el joc d’atzar. Però conei­xent la xifra (alta) de la des­pesa dels cata­lans en sor­te­jos i lote­ries, i la xifra (baixa) del pres­su­post del govern català, era una opor­tu­ni­tat d’or per tenir uns ingres­sos addi­ci­o­nals. Des d’ales­ho­res, Lote­ries de Cata­lu­nya ha arri­bat a recap­tar 12 mili­ons d’euros en un any, i els bene­fi­cis es des­ti­nen ínte­gra­ment al pres­su­post del Depar­ta­ment de Drets Soci­als per a dife­rents pro­gra­mes de pro­tecció a la infància, a la dis­ca­pa­ci­tat, a les per­so­nes grans i als més vul­ne­ra­bles.

Els dar­rers anys la Grossa ha tro­bat la manera de poder ven­dre par­ti­ci­pa­ci­ons per a clubs i enti­tats sense ànim de lucre (la Doo­ble) i d’aquesta manera, com­prant les par­ti­ci­pa­ci­ons de l’hoquei de la ciu­tat, de la coral dels nebots o de l’AFA de l’escola dels nanos, a més d’aju­dar a l’asso­ci­a­ci­o­nisme, també fem país. Que ja patim prou espoli fis­cal de l’Estat perquè es cobrin també el preu de les nos­tres il·lusi­ons.