On és l’aigua?

Les res­tric­ci­ons d’aigua ame­na­cen d’afec­tar tot­hom. Davant d’aquesta situ­ació, comen­cen les teo­ries de què es podia haver fet dife­rent perquè no ens que­dem sense aigua als gim­na­sos. Els cas­te­llans tenen una expressió molt adi­ent per defi­nir com es ges­ti­ona la sequera: a salto de mata. I és que almenys aquesta és la sen­sació que fa. Som un país on la sequera sem­pre ha estat usual. L’únic que ha can­viat és que ara és més habi­tual del que hi estem acos­tu­mats. La gent que tre­ba­lla al camp defensa que ha can­viat quan i com plou, no la quan­ti­tat d’aigua. Hau­rem de fer un pla d’acció per emma­gat­ze­mar-la i poder uti­lit­zar-la en les èpoques seques. Ja ho deien quan jo estu­di­ava: els pro­ble­mes del futur gira­ran al vol­tant de la gestió de l’aigua.