Subhasta ‘fake’

El món de les subhastes d’alt standing vindria a ser el deep state del món de l’art, de manera que tot el que hi té a veure fa un tuf sospitós. Aquest febrer s’havia de parar el planeta Terra per un quadre de Diego Velázquez, un retrat de la reina Isabel de Borbó que l’artista va pintar pels volts del 1630 i que Sotheby’s preveia adjudicar amb un preu de sortida de 32 milions d’euros a la seva seu de Nova York. L’oli és propietat de la saga de marxants Wildenstein i era el primer d’aquesta primera espasa del barroc espanyol que sortia al mercat en 50 anys. Tot semblava predestinat a convertir-ho en una de les bombes informatives culturals de l’any 2024, fins que la casa de subhastes va anunciar fa uns dies que retirava la peça de la venda sense donar cap explicació. Els misteris que carrega aquesta pintura no ens els acabarem mai, inclosos els de l’autoria, que alguns experts posen en dubte que sigui cent per cent del geni sevillà. En origen penjada al palau del Buen Retiro, va sortir de Madrid durant la invasió napoleònica, tot i que no hi ha rastres documentals d’aquest exili. El cas és que durant el primer tram del segle XIX va estar exposada al museu del Louvre i que a partir del 1838 ja va començar a canviar de mans, sempre privades. Sense la sonada subhasta d’aquest febrer, el món girarà igual.