A què juguem?

Ara que a casa tornem a mirar dibuixos a la televisió gràcies a l’SX3, hem tornat a topar amb els anuncis de joguines que desmunten la feina de tot un any. El que més vegades hem vist ensenya un grup de nenes fashion victims que juguen a preparar-se per sortir ben maques en una desfilada amb sets de maquillatge i perruqueria, tot molt rosa i amb molta purpurina; més estereotipat ja és impossible. Mentre en moltes escoles i famílies treballen en projectes STEAM per fomentar l’esperit científic i tecnològic especialment entre les nenes, arriben els catàlegs i els anuncis de Nadal i dinamiten en un mes tots els esforços. Per a les nenes, jocs de cures: nines, cuinetes, i bellesa. Per als nens, jocs físics, de construccions i d’astronautes.

Tot el 2023 hem trobat la Barbie a la sopa gràcies a la pel·lícula més taquillera de l’any. Els creadors del film defensen que una nina com la Barbie va servir perquè nenes que només tenien l’oportunitat de jugar a ser mares, poguessin jugar a identificar-se amb una dona alliberada i protagonista de la seva pròpia vida. La realitat és que la Barbie històricament ha servit per fixar un cànon de bellesa irreal i una visió distorsionada del que és ser dona. Però, diuen els experts, la culpa no és de les joguines: una cuineta o una nina no són sexistes, les convertim en sexistes els adults quan les regalem només a les nenes. Avui, que per als infants és el dia mundial de jugar abans del retorn a l’escola, m’agradaria saber quants nens juguen amb Barbies i sets de maquillatge. Els Reis d’Orient –i tots– tenim deures; afegim-los a la llista de propòsits per al 2024, perquè amb el sexisme no s’hi juga.