Una altra espurna al polvorí d’Orient Mitjà

Men­tre Israel comença a fil­trar els plans que té per admi­nis­trar la Franja de Gaza un cop hagi aca­bat la guerra, la irrupció d’Estat Islàmic a l’esce­nari bèl·lic com­plica la situ­ació a tot l’Ori­ent Mitjà i ens recorda la fra­gi­li­tat d’un con­flicte que encara podria esca­lar més. La sor­presa, només apa­rent, va arri­bar quan es va saber que el doble atemp­tat a Tehe­ran que dilluns va pro­vo­car almenys 84 morts durant la cerimònia de com­me­mo­ració de l’assas­si­nat del gene­ral Qasem Solei­maní no era obra del govern isra­elià, que des del pri­mer moment ha vist en els atacs de Hamàs la mà ira­ni­ana. La rei­vin­di­cació per part d’Estat Islàmic va posar nova­ment el focus en una orga­nit­zació que no només té en el punt de mira els interes­sos occi­den­tals, sinó que està enfron­tada de fa temps amb el règim de l’Iran per diferències bàsica­ment reli­gi­o­ses. Estat Islàmic repre­senta la branca sun­nita, men­tre que la República Islàmica de l’Iran repre­senta la xiïta, dues fac­ci­ons irre­con­ci­li­a­bles que ja han arri­bat a les mans en oca­si­ons ante­ri­ors.

L’interès d’Estat Islàmic a dur a terme una acció com aquesta pre­ci­sa­ment ara és evi­dent: gua­nyar pro­ta­go­nisme i alhora aug­men­tar la deses­ta­bi­lit­zació entre els diver­sos actors que hi inter­ve­nen. A més, l’Iran no és l’únic ter­ri­tori on la guerra amenaça de con­ta­giar-se. La mort del número dos de Hamàs al Líban, aquesta vegada sí per obra d’un dron isra­elià, ha encès els ànims de la milícia de Hez­bol·là, l’altre grup armat palestí amb capa­ci­tat ofen­siva. Inten­tar dis­se­nyar el futur immi­nent en unes con­di­ci­ons com aques­tes és molt com­pli­cat, sobre­tot tenint en compte que ni tan sols està esta­bi­lit­zada la pri­mera línia del front i, tot i que té la balança decan­tada a favor, l’exèrcit isra­elià encara no pot donar per asse­gu­rat l’objec­tiu d’esbor­rar Hamàs del mapa que es va mar­car en res­posta als atacs del dis­sabte negre. De moment sabem que la seva intenció de cara a la post­guerra és man­te­nir con­trols de segu­re­tat fia­bles, però dele­gant l’admi­nis­tració civil en orga­nis­mes pales­tins, que, tenint en compte el que hi ha en joc, en cas de mate­ri­a­lit­zar-se només podrien ser tite­lles de Tel-Aviv.