‘Atasc’ amb el català

Igual que la premsa escrita i les revistes, la ràdio passa per un procés similar. La tecnologia se la menja. No fa tant temps posaves la ràdio al cotxe, la tenies de fons a casa i la senties al bar. Ara els serveis de reproducció en línia de música permeten que al cotxe i a casa escoltis la música que vols, sense haver de sentir aquell artista que no suportes ni haver de canviar d’emissora. Si no t’agrada el que sona li dius “següent cançó” i problema resolt. Però a alguns ens agrada la ràdio. I, de tant en tant, posem emissores. Informatives però també musicals. I les coces que li foten al català sovint són antològiques. Hi ha un verb que sembla que es fa servir molt, a la ràdio: atascar. Fa uns dies, en una de les principals emissores de ràdio del país, la locutora presentava un tema de Rihanna. I va voler explicar una anècdota. Sembla que la cantant no volia anunciar el seu segon embaràs durant l’actuació de la Super Bowl de l’any passat. Però no va tenir cap més opció perquè, amb la panxa, la cremallera del vestit que duia li quedava atascada.

L’endemà, a la mateixa emissora, durant el butlletí informatiu, parlaven del gran atasc que hi havia a l’entrada de Barcelona per culpa d’un accident. I unes hores més tard, en un altre programa, parlaven de no sé quina malaltia que et deixa la pell anaranjada i de com la gent ha deixat d’enviar christmas de paper per Nadal. Són quatre exemples. Només això. Però et fa pensar que si en un mitjà de comunicació el nivell de català dels que hi parlen és aquest, la immersió lingüística ha fracassat. Ja no es tracta del que sents pel carrer ni d’haver de parlar com Pompeu Fabra a cada frase que surt de la boca. En aquest cas es tracta de programes radiofònics amb suposats professionals de la comunicació en català als quals el que se’ls atasca és la llengua pròpia. Mentrestant la dreta i la ultradreta intenten per tots els mitjans que el català desaparegui perquè, vet aquí, el castellà està perseguit a Catalunya. I al final se’n sortiran.