El carter no truca mai

Fa molts anys, pels volts de Nadal, el carter anava de casa en casa per felicitar les festes als ciutadans i sovint n’obtenia una gratificació econòmica o en espècies, era el que s’anomenava les estrenes de Nadal. Això succeïa quan el carter encara passava cada dia i coneixia tots els veïns. També eren dies en què s’enviaven per correu moltes postals nadalenques. Els temps han canviat i les comunicacions entre les persones es fan bàsicament per mitjans digitals, que són instantanis. El carter ja no passa per Nadal, tampoc no ho fa per Cap d’Any ni per Reis i ves a saber si l’arribarem a veure, ni tan sols, després de la setmana dels barbuts. Tampoc no és el carter qui ens porta els paquets a domicili, normalment el que truca és el repartidor d’alguna de les empreses de transports i paqueteria que han proliferat aquests darrers anys. Malgrat tot, i encara que no ens ho sembli, el servei de Correus de la Societat Estatal de Correos i Telégrafos existeix. Si no s’ho creuen, ho poden preguntar a qualsevol que tingui la desgràcia d’haver estat sancionat amb una infracció de trànsit, o tingui algun compte pendent amb Hisenda o la Seguretat Social, o que els empaitin els de Xaloc. En alguns casos, fins i tot, el carter l’han arribat a veure aquells que tenen contractada una subscripció amb publicacions en paper, com El Temps, Sàpiens, Descobrir, Cuina, Cavall Fort, El Tatano o qualsevol altra revista periòdica, que els hauria d’arribar a casa per correu postal. La realitat és que en la majoria dels casos ser subscriptor a Girona de qualsevol revista editada en paper s’ha convertit en un mal son. Les publicacions no arriben mai a l’hora, com tampoc ho fan les citacions mèdiques o qualsevol mena de comunicació que ens hagi d’arribar per correu postal normal. Si ens arriba, sempre és fora de termini. A Girona, la deficiència en el servei de Correus és colossal. I si ho comenten a qualsevol treballador del servei del Correus, els dirà que hi ha un problema de manca de personal. No ens ha d’estranyar gens que els índexs internacionals que valoren el servei postal situïn l’Estat espanyol en el lloc vint-i-sisè. Correus és un servei públic poc diligent que reté la correspondència durant dies i que hauria de ser fiscalitzat.