Gent que dignifica vides dels altres

Han parat el cop però encara no res­pi­ren tran­quil·les. Són les tres dones des­no­na­des a Bada­lona, i els qua­tre fills menors de dues d’elles, que durant tot el dia de dimarts es van ima­gi­nar dor­mint al car­rer, sota la ter­ri­ble amenaça de reti­rada de les cri­a­tu­res. El govern local del PP se’n va desen­ten­dre des del pri­mer dia i només va fer una excepció per pagar-los un hos­tal les pri­me­res nits. Diu que vivien d’ocu­pes al barri de la Salut –elles, els menors i les altres per­so­nes expul­sa­des d’un edi­fici que és la defi­nició pura i dura d’infra­ha­bi­tatge–, mal­grat que dis­po­sen de docu­ments escrits a mà que acre­di­ten que van estar pagant una quota, la majo­ria fins al dar­rer mes. El pro­pi­e­tari no ha sor­tit a des­men­tir-ho. De moment, com ja és sabut, aques­tes set per­so­nes han tor­nat a l’hos­tal que el con­sis­tori va abo­nar fins al dia 9. Ningú a l’admi­nis­tració local els ha estès la mà. Gai­rebé tota la ciu­tat els ha girat l’esquena. La història es repe­teix, sovint i arreu, amb les famílies des­no­na­des, amb la gent que dorm al car­rer, amb qui passa fred i no troba cap estufa per escal­far-se. La cons­trucció d’una soci­e­tat cada cop més insen­si­ble al pati­ment aliè ens ha dut a l’extrem de tapar-nos els ulls amb una bena invi­si­ble que ens per­met igno­rar, sense remor­di­ments de consciència, els casos de vul­ne­ra­bi­li­tat extrema. Per sort, però, sem­pre hi ha qui està dis­po­sat a res­ca­tar els més dèbils. En aquest cas, el de Bada­lona, si aques­tes set per­so­nes han pogut tor­nar a l’hos­tal ha estat gràcies a la insistència de la pla­ta­forma Sant Roc Som Bada­lona –lide­rada per Car­les Sagués, un exre­gi­dor d’ICV– i l’ajut que han pres­tat la Fun­dació Sant Joan de Déu, la Fun­dació Roca i Pi i Càritas. En breu, s’espera tro­bar una sor­tida que dig­ni­fi­qui les seves vides.