Sector públic: 180 contractes abans del fix

Des­co­nec si la situ­ació es repe­teix sovint dins del sec­tor públic, però la que pas­saré a des­criure és, sota el meu cri­teri, un autèntic des­propòsit. Ama­garé algu­nes dades no sigui que acabi per­ju­di­cant l’afec­tat, però he pogut com­pro­var, docu­ments en mà, que la vida labo­ral d’aquesta per­sona està més tros­se­jada que un filet de carn abans de ser­vir-lo a un nen de dos anys. Parlo d’un tre­ba­lla­dor que es va incor­po­rar a prin­ci­pis del 2003, un cop havia fina­lit­zat els estu­dis per­ti­nents, al sis­tema català de salut pública. D’això fa ara 21 anys. Durant tot aquest temps, i sense can­viar mai de cen­tre de tre­ball, ha anat enllaçant con­tracte rere con­tracte fins arri­bar a la bar­ba­ri­tat de 180 docu­ments sig­nats. Con­trac­tes d’un dia, de dos, d’una set­mana, de dos o tres mesos... Cada con­tracte, fos d’hores o de mesos, amb la cor­res­po­nent liqui­dació. Durant aques­tes dues dècades, mai li ha fal­tat la feina. Tal com expi­rava un con­tracte, des del depar­ta­ment de recur­sos humans ja es pre­pa­rava el següent. Durant els pri­mers anys, i davant les neces­si­tats de per­so­nal que tenia l’empresa, va anar accep­tant totes les ofer­tes. La volun­tat de no per­dre opor­tu­ni­tats i l’aspi­ració a sen­tir-se valo­rat fins a poder acon­se­guir un con­tracte amb cara i ulls el van dur a renun­ciar als períodes de vacan­ces. Final­ment, va arri­bar un interi­natge i és ara, 21 anys després, que unes opo­si­ci­ons li han donat el que li per­tany. El que fa anys que es gua­nya a pols: la seva plaça. Ara pot expli­car la història als seus fills, sobre com aquell xaval amb vocació de curar els altres ha hagut de veure com pas­sa­ven 7.583 dies abans de tenir un con­tracte en con­di­ci­ons. I ani­mar-los, de pas­sada, a llui­tar per tro­bar-se, algun dia, un món amb millors drets labo­rals.