Ciutats lletges

A Figueres hi ha gent enfadada amb una influenciadora perquè ha inclòs la ciutat entre les quatre més lletges del país. Us seré sincer: no tinc la capital de l’Alt Empordà a la meva llista dels deu municipis preferits, però no gosaria dir de manera categòrica que sigui lletja. En qualsevol cas, la valoració estètica és una cosa molt subjectiva i, de fet, si t’hi esforces, sempre acabes trobant certa bellesa en tot. Si no, com s’explica que hi hagi gent que trobin bonics Salt, Lloret al mes d’agost i els retaules barrocs? A banda, hi ha la qüestió de la relativitat: Figueres seria lletja en relació amb què? Amb la Jonquera? Amb Sant Adrià de Besòs? Amb Castellfollit de la Roca? Al meu entendre, el més greu de tot plegat és la injustícia que implica el fet de valorar persones, espais, barris, ciutats... simplement pel seu aspecte exterior. Prefereixo fer-ho a partir de sensacions: les millors ciutats són les que et fan sentir bé o, dit d’una altra manera, les que t’ofereixen un ambient acollidor –per raons que possiblement mai arribaràs a esbrinar– de la mateixa manera que, per descomptat, et pots sentit còmode al costat d’algú que no serà mai un o una model dels que surten als anuncis de colònies per Nadal. Em refereixo a allò de la “bellesa interior”, sovint menystinguda per l’aspecte extern, en una època dominada per la sobrevaloració de les aparences. A Figueres, és fàcil sentir-se a gust a la seva rambla o a l’interior d’alguns cafès, tot i que estèticament segurament no són res de l’altre món (apreciació subjectiva, és clar).

Del cas, em crida també l’atenció la transcendència que estem donant a l’opinió de gent sorgida de no se sap on, per més que a través de les xarxes socials influeixin en el personal que els segueix en quantitats inversemblants. Aquesta noia que considera Figueres lletja no és ni una urbanista ni una arquitecta ni una doctora en belles arts que hagi raonat la seva apreciació en una tesi amb arguments treballats. Simplement ha opinat com a ciutadana que té dret a expressar-se, com vostè o jo. Per això mateix m’estranya que fins i tot l’alcalde figuerenc hagi sortit a defensar la seva ciutat arran d’aquell comentari, concedint-li més importància de la que realment té.