Una estratègia disruptiva?

La des­a­fecció ara també creix con­tra una Gene­ra­li­tat cofoia que no sap reconèixer ni els seus fra­cas­sos. L’esfon­dra­ment dels par­tits sobi­ra­nis­tes a les espa­nyo­les va afec­tar tots els par­tits, però Junts ha sabut ren­di­bi­lit­zar la clau elec­to­ral evi­den­ci­ant que es pot fer una política de recons­trucció naci­o­nal des­a­com­ple­xada si se sap apro­fi­tar l’actual debi­li­tat del PSOE. Una altra cosa és que se n’aca­bin sor­tint, però han dei­xat en evidència l’entre­guisme d’ERC a l’esquerra espa­nyo­lista. Les bata­lles ober­tes estan vives en tots els fronts i apun­ten cap a enfor­tir la recons­trucció naci­o­nal mal­grat que el sec­ta­risme d’alguns fa que desit­gin que fra­cas­sin sense veure que s’hi perd més que el supo­sat pres­tigi d’un o altre par­tit. Puig­de­mont va apos­tar molt fort i per ser ava­luat a curt ter­mini. A més de l’amnis­tia i el referèndum va apos­tar per reforçar el català. Va tor­nar a posar el focus en la recap­tació i la gestió dels impos­tos. També va posar el focus en el tabú de la gestió de la immi­gració. Aques­tes qüesti­ons o bé refor­cen l’Espa­nya radial i ens dis­so­len com a nació o bé refor­cen la nos­tra recons­trucció naci­o­nal i debi­li­ten l’Espa­nya radial. Són temes ver­te­bra­dors de pro­jec­tes naci­o­nals antagònics. Peix al cove? Quan estem en procés de dis­sol­dre o recons­truir la nos­tra nació, les urgències estruc­tu­rals de super­vivència naci­o­nal no poden ser qua­li­fi­ca­des de polítiques del peix al cove. Turull deia que els seus pac­tes amb el PSOE tren­ca­ven les cos­tu­res de la tran­sició, de “l’atado i bien atado” tot bate­jant l’acord de “dis­rup­tiu”. Però si a Junts cre­uen que des d’una mino­ria elec­to­ral poden des­ple­gar aquesta estratègia sols cau­ran en el mateix error de supèrbia d’ERC. Calen com­pli­ci­tats sense una­ni­mi­tats.