Opinió

Tribuna

Any fratricida

“ERC i Junts han convertit l’aritmètica de Madrid en una nova confrontació de relats per preparar la cursa electoral de la Generalitat
“El PSOE és expert a dividir i es defensarà de la pressió independentista intentant crear esquerdes en aquest bloc

L’aritmètica un punt diabòlica del 23-J al Congrés espa­nyol va ofe­rir a l’inde­pen­den­tisme una opor­tu­ni­tat d’or per mirar de tor­nar a por­tar la pilota del con­flicte polític a la seva teu­lada, després d’anys d’estar ben fal­cada a Madrid. La van apro­fi­tar, però per sepa­rat, i per con­ver­tir-la en una nova con­fron­tació de relats per pre­pa­rar la cursa elec­to­ral de la Gene­ra­li­tat. ERC i Junts per Cata­lu­nya han nego­ciat per sepa­rat amb el PSOE i han obtin­gut fruits relle­vants sobre el paper. L’amnis­tia és el botí amb més con­tin­gut polític, perquè per pri­mera vegada es pro­du­eix una petita esquerda en el búnquer del règim del 78. Sense els resul­tats del 23-J i la posició de força de l’inde­pen­den­tisme per inves­tir Pedro Sánchez, el PSOE mai no hau­ria fet aquest pas. Però tant ERC com Junts han nego­ciat el seu cis­tell pen­sant, sobre­tot, en aquesta guerra interna de relats en clau d’elec­ci­ons a Cata­lu­nya i no com una estratègia col·lec­tiva de país que pugui desem­bo­car en una nova uni­tat com la del 2017.

En tot cas, la inves­ti­dura de Pedro Sánchez ha situat tant ERC com Junts en igual­tat de con­di­ci­ons com a pos­si­bles socis del PSC si, com indi­quen els son­deigs, els soci­a­lis­tes tor­nen a gua­nyar les elec­ci­ons a Cata­lu­nya. És cert que a Cata­lu­nya mai no ha gover­nat una “soci­o­vergència” i que els jun­ters estan collant al màxim el PSOE a Madrid, però ja han gover­nat en dipu­ta­ci­ons i ajun­ta­ments i les dar­re­res cri­sis de con­fiança s’han resolt almenys públi­ca­ment. D’altra banda, l’experiència dels tri­par­tits de Mara­gall i de Mon­ti­lla van aca­bar com el rosari de l’aurora, però els repu­bli­cans són més pro­clius al pacte i defen­sors de la via pos­si­bi­lista, alhora que sumen fàcil­ment en la seva òrbita l’entorn dels comuns.

Amb aquest tau­ler de joc, ERC i Junts, si no hi ha un gir estratègic per cer­car la uni­tat d’acció per part de tots dos par­tits, s’enca­mi­nen a un any 2024 plan­te­jat en ter­mes fra­tri­ci­des. Lluny de bus­car una victòria inde­pen­den­tista, aquell 52% del 2021 –que va aca­bar amb un tren­ca­ment del govern l’octu­bre del 2022– es mourà pro­ba­ble­ment en una altra aritmètica tenint en compte el rol cen­tral que ha recu­pe­rat el PSC. Si l’inde­pen­den­tisme no suma i el PSC és part essen­cial de l’equació de la gover­na­bi­li­tat, de ben segur que hi haurà danys impor­tants en el movi­ment. Arrenca un any en què tots dos par­tits mar­ca­ran encara més distàncies i juga­ran les seves car­tes per si arriba el moment de pac­tar amb els soci­a­lis­tes.

Madrid és el gran esce­nari d’aquesta bata­lla de relats entre ERC i Junts. Però tots dos par­tits es neces­si­ten per com­ple­tar les seves estratègies. No sobra ni un sol vot, i si repu­bli­cans o jun­ters volen apro­var el que sigui al Congrés i apun­tar-se una victòria, es neces­si­ta­ran l’un a l’altre com a socis. A més, el PSOE és expert a divi­dir i es defen­sarà de la pressió inde­pen­den­tista inten­tant crear esquer­des en aquest bloc. Ni ERC ni Junts sem­blen dis­po­sats a unir for­ces a Madrid, sinó més aviat el con­trari, s’enca­mi­nen a un xoc de trens en cada debat, con­fi­ats que aquesta pressió per sepa­rat debi­li­tarà el PSOE i eri­girà un dels dos par­tits com a líder moral del movi­ment.

I en les pròximes set­ma­nes veu­rem una prèvia d’aquest esce­nari fra­tri­cida per a l’inde­pen­den­tisme. Serà a l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona. En espera que l’alcalde Coll­boni triï soci de govern, o Junts per Cata­lu­nya o els comuns –a hores d’ara ERC no entra en l’equació for­mal­ment, si bé seria impres­cin­di­ble per a una majo­ria abso­luta–, els dards que es llan­cen les dues for­ma­ci­ons són ben afi­lats en aquest any elec­to­ral a Cata­lu­nya i a Europa. Els repu­bli­cans per­fi­len una opo­sició “dura” a una hipotètica “soci­o­vergència”, però són cons­ci­ents que si Ada Colau és la líder de l’opo­sició el camí serà més far­ragós encara i poden que­dar invi­si­bi­lit­zats. Per això apos­ten, expli­quen, per un per­fil mar­ca­da­ment d’esquer­res però també inde­pen­den­tista. Natu­ral­ment, la bata­lla a Bar­ce­lona trans­cen­deix les fron­te­res muni­ci­pals i és un pri­mer assaig sobre les ali­an­ces que es poden donar al Palau de la Gene­ra­li­tat a tot esti­rar el febrer del 2025. I és que tot just fa set mesos Junts i ERC sig­na­ven un acord ines­pe­rat i històric per gover­nar la ciu­tat. Fins que una ope­ració d’Estat entre el PSOE, el PP i els comuns va dina­mi­tar el que havia de ser el pri­mer govern inde­pen­den­tista a la capi­tal del país i, automàtica­ment, va reo­brir la guerra entre les dues for­ma­ci­ons hegemòniques del movi­ment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia