La televisió com a impuls del català
TV3 acaba de celebrar els seus 40 anys d’emissions regulars amb bona salut perquè durant 14 anys consecutius ha revalidat el lideratge d’audiència, però el més important és que continua essent una eina clau d’impuls a la llengua catalana i de cohesió social. Una feinada que va venir precedida per les desconnexions en català de TVE, que el 1977 va estrenar el primer informatiu en la nostra llengua, ‘Miramar’, i també el primer programa infantil, la mítica ‘Terra d’escudella’. A partir del 1984, TV3 va elevar l’aposta lingüística i també l’oferta televisiva, superant amb escreix unes desconnexions estatals que d’aleshores ençà han fet alts i baixos segons la voluntat del partit que ha governat a Madrid. Des del primer moment, el govern català va jugar fort amb una televisió nascuda sense complexos, afany competitiu amb les cadenes estatals i una injecció constant de recursos públics. No va ser fàcil, convé recordar-ho, perquè l’Estat es malfiava dels resultats, fins al punt que la superació tècnica per arribar a totes les demarcacions va esdevenir una tasca gairebé heroica.
De seguida la cadena va connectar amb el país i la seva gent, també la de parla castellana, que l’ha reconeguda com a seva i l’ha premiada amb un seguiment que, com dèiem, l’ha convertit en líder, especialment pel que fa als informatius, amb uns ‘Telenotícies’ que ja són tota una referència familiar, també l’espai d’‘El temps’, amb segell propi, i una oferta infantil que ha marcat la diferència. Hi ha, és clar, punts dèbils, com ara el progressiu abandonament dels espais dedicats a l’oferta cinematogràfica i la cada vegada més escassa mirada a la cultura en general. També la necessitat de seduir un relleu generacional. L’arribada de les televisions privades i la transformació digital han suposat nous reptes que s’han anat superant, ara amb l’estrena del prometedor 3Cat, igual com els intents de castellanització i les crítiques per ingerències polítiques. És una crítica recurrent als mitjans de comunicació públics, no només els catalans, però cal ser el màxim d’exigents amb la nostra, tractant-se a més d’una estructura d’estat. Sobretot amb com es gasten els diners de tots.