Évole entra per Cercas

Com que Javier Cercas ha decidit mossegar la mà que li donava menjar i ha cridat a la insubmissió i la revolta, ha sortit Jordi Évole, que feia estona que escalfava a la banda, a substituir-lo. No dic que ningú a les altes esferes ho hagi programat, que també. Ni dic que hi hagi cap mandat polític, que també. Ni que resulti dels acords i pactes per a la concòrdia, que també. Ni que sigui cap conspiració unionista, que també. Jordi Évole entra al terreny de joc quan en surt Javier Cercas, perquè és la capacitat autoregenerativa del sistema. El canvi és posició per posició. Cap canvi en el plantejament del joc. L’espanyolització de TV3 que Évole presenta com un “procés d’obertura” enfront del “tancament que s’ha viscut”, la troba una aposta encertada. Diu que semblava que tinguessin un públic i no en volguessin més, i la veu com “un procés de transversalitat”. Quan Ustrell li diu que del que n’anomena “obertura” molts en diem “espanyolització”, Évole es mostra Cercas en tota la seva esplendor unionista. “Quin problema hi ha a espanyolitzar-se? En quin país vivim?” Després prova d’afinar-ho dient que s’han de fer programes que es puguin veure des de Bellvitge i de Sant Ildefons, encara que perdin audiència “de l’altra banda”. Si no sap quin problema hi ha a espanyolitzar TV3 és que qui té un problema és Jordi Évole. Però no m’ho crec. És molt llarg, diria l’àvia Neus. Sap el problema que hi ha perquè ell en forma part.