Espanyolitzar TV3

Mar de fons, el que s’ha gene­rat aquesta set­mana per unes decla­ra­ci­ons del peri­o­dista Jordi Évole en una entre­vista al pro­grama de Ricard Ustrell Col·lapse sobre l’espa­nyo­lit­zació, o no, de la tele­visió cata­lana. Sem­bla que les parau­les del peri­o­dista salu­dant el que ell con­si­dera una major trans­ver­sa­li­tat del mitjà han pro­vo­cat una onada d’indig­nació entre les files inde­pen­den­tis­tes, que con­si­de­ren que si aquest és el cas, TV3 està per­dent defi­ni­ti­va­ment el rumb. Les xar­xes soci­als, com és habi­tual en casos que bus­quen cons­ci­ent­ment la polèmica, es van encen­dre amb tot tipus de comen­ta­ris i insults con­tra Évole acu­sant-lo d’ata­car l’essència del país i de pre­di­car a casa el que ell no fa mai als seus pro­gra­mes. Davant una reacció tan irada, i repe­teixo, cons­ci­ent­ment bus­cada, Évole es va veure obli­gat a denun­ciar que “un sec­tor mino­ri­tari de l’inde­pen­den­tisme” havia mani­pu­lat el que havia dit i n’havia can­viat el sen­tit. Fins i tot, dimarts el mateix Ustrell el con­vi­dava a El matí de Cata­lu­nya Ràdio perquè tingués un micròfon on poder espla­iar-se i con­ti­nuar fent salsa sobre el tema. Évole, un inne­ga­ble comu­ni­ca­dor i un magnífic vene­dor d’ell mateix com a per­sona con­ci­li­a­dora, tor­nava a insis­tir sobre el vell debat de “xoc cul­tu­ral i d’hege­mo­nies” entre Cata­lu­nya i Espa­nya. El peri­o­dista, però, s’afa­nyava a asse­gu­rar que ell no hi com­bre­gava, amb aquest con­flicte. “Em sento com­ple­ta­ment català, inte­grat des d’aquesta cul­tura i on m’agrada aparèixer a pro­gra­mes de TV3 per dir-hi la meva”, hi afe­gia. Resulta curiós que sem­pre siguin les matei­xes figu­res públi­ques les que es vegin invo­lu­cra­des en aques­tes dis­cus­si­ons i que facin bona aque­lla frase d’Oscar Wilde: “Tan sols hi ha una cosa en el món pit­jor que par­lin de tu, i és que no par­lin de tu.” A algú que es va fer famós amb un per­so­natge tan pro­vo­ca­dor com el Follo­nero no li hau­ria de sor­pren­dre tant que les seves parau­les gene­rin tot tipus de reac­ci­ons. Això sí, sem­pre des del res­pecte i l’edu­cació. No cal per­dre les for­mes per tenir raó.