La gota malaia (i Cristina Casol)

Interessant l’informe de l’Oficina d’Igualtat del Parlament respecte al cas Cristina Casol en què trobem afirmacions com ara “ambient de treball on el masclisme més cultural està arrelat”, “diferència de tracte i competències generals per motius de sexe / gènere”, “tradicional biaix de gènere que perjudica amb més facilitat les dones i persones no normatives”. Sobre el paper, i en l’oratòria de qualsevol, les dones (quedi clar, les occidentals) i els homes hem arribat a la igualtat. Però tenim un biaix residual pendent: la gota malaia, generada tant pels homes com per les mateixes dones. La gota malaia és ser dona i saber que mai, mai, s’hauria desautoritzat així un home, és percebre el silenci quan parla un home mentre que tu has d’alçar la veu, és detectar el menyspreu ja no pel que dius sinó pel fet d’haver dit, és veure reconeixement quan és ell i ignomínia quan és ella, és adonar-te que les teves coses són teves mentre que les seves són de tots, és veure en els ulls dels altres comprensió quan és ell i exigència quan és ella, és escoltar “líder nat” quan és ell i “ambiciosa” quan és ella, és... I sobretot és mantenir el silenci sobre tot això perquè ja saps la resposta: tens paranoies.