Entendre l’habitació de l’adolescent

Diuen els que en saben que el cervell adolescent és immadur i que està en constant transformació. És un cervell realment enfeinat, segons els experts, i per això no té temps de pensar en accions banals –sota el seu criteri– com fer-se el llit, endreçar l’escriptori o plegar la roba. El millor resum d’aquest moment vital, o el que salta a la vista, és el d’una habitació que sembla un tuguri indigne. I, per molt que els experts ens diguin als progenitors que tinguem paciència i que l’ordre arribarà, el caos que s’amaga en les habitacions dels adolescents acabarà originant la primera guerra mundial de pares i mares contra fills. Llegeixo que l’habitació forma part de la seva privacitat i que, com a tal, no és greu si no hi tinc accés. Jo no en vull tenir, d’accés. Em conformo a poder obrir la porta si es queda tancada i l’hem de rescatar. També he pensat a comprar-li una escala per si un dia necessita enfilar-se sobre les piles de roba del llit per poder estirar-se a dormir, o anar més de cara a barraca i finançar el descobriment de les bosses amb un sistema de rentat incorporat, pensat per a aquelles peces que descansen dies a la bossa d’educació física, o de dansa, esperant que per art de màgia arribin a la rentadora. Seguríssim que em faria d’or. Ah, i no se’t passi pel cap queixar-te d’aquella lleonera, que et respondran que aquell espai els pertany, ignorant qui el paga. Per cert, si el teu fill o filla està entrant en la adolescència i li has de renovar el mobiliari, t’aconsello que no llencis diners en un armari i compris millor un joc de sis cadires, que els serà més útil. I no desesperis tampoc quan els fongs que generen les restes de menjar formin part de la decoració de l’espai. Dona gràcies perquè el seu cervell evoluciona com toca i serveix-te un bon vi.