A veure qui és la guapa que s’ho llegeix

“T’hau­ries d’haver lle­git la lle­tra petita”, t’etzi­ben quan et colen un gol per l’escaire després de sig­nar deter­mi­nat tipus de docu­men­tació que et lliga, comer­ci­al­ment par­lant, a una empresa. Doncs mirin, senyors i senyo­res que són tan lles­tos, jo no em lle­geixo ni les tres pri­me­res rat­lles perquè, per començar, no dis­poso de cinc dies lliu­res de qual­se­vol altre obli­gació per poder com­plir amb aquest fi. Explico un exem­ple recent, vis­cut en pri­mera per­sona, que pot aju­dar a enten­dre per què m’he ren­dit defi­ni­ti­va­ment amb aquest tema. He obert un compte en una enti­tat bancària de la qual mai havia estat cli­enta i ho he fet a través del seu web. Tot són faci­li­tats i mit­jançant una vide­o­tru­cada amb una ope­ra­dora han pogut cons­ta­tar que exis­teixo i que soc la dona de la foto del DNI que els he enviat. L’últim pas abans el compte no esti­gui ope­ra­tiu és sig­nar uns papers que t’envien per cor­reu electrònic. La sig­na­tura con­firma que estic d’acord amb totes les con­di­ci­ons que indica, natu­ral­ment, la lle­tra petita. Començo a lle­gir la pape­rassa, a veure si pesco alguna cosa. El pri­mer docu­ment és la infor­mació pre­con­trac­tual del compte en línia: 23 folis; el docu­ment infor­ma­tiu de les comis­si­ons: 4 folis; el con­tracte del compte en línia: 60 folis; el con­tracte mul­ti­ca­nal: 20 folis; el fullet d’infor­mació pre­con­trac­tual i prèvia al con­tracte de ser­veis de paga­ment: 6 folis; el con­tracte de límit de crèdits per a frac­ci­o­na­ment de paga­ments: 16 folis: el con­tracte de la tar­geta: 18 folis; la política de pro­tecció de dades per­so­nals i decla­ració d’acti­vi­tat econòmica: 34 folis. I, tot ple­gat, amb lle­tra no apta per a per­so­nes amb presbícia. Pro­meto infor­mar-los si m’han venut una liqua­dora o un cavall de pura raça i no me n’he assa­ben­tat, perquè tot podria ser.