Efectes òptics a Ripoll
Les sigles de debò són S.O., no pas A.C.... En el conjunt de ciutadans –cada vegada més transversal– que simpatitzen amb Sílvia Orriols, de ben segur que n’hi ha que estan contra l’assentament del salafisme a Catalunya, i això no els fa pas racistes. Uns altres no veuen gens malament que vulgui regular –fins allà on pot– la immigració i les pràctiques fraudulentes en els empadronaments, i això no els fa pas xenòfobs. Uns altres s’hi deuen sentir propers perquè, com ella, també pensen que les llengües oficials úniques de la nació catalana han de ser el català i l’occità, i això no els fa pas supremacistes. I uns altres senzillament perquè defensa sense embuts l’horitzó d’un estat català sense tants revolts. Ara bé: sense estar-hi ben bé d’acord, segur que també n’hi ha que li aplaudeixen que sigui l’únic polític que digui tan clar què pensa, què farà i, sobretot, que faci el que diu i el que pensa. Sense meandres. Sense cortines de fum ni paraules d’il·lusionista. Sense tant de cinisme. El suport d’aquesta gent a Sílvia Orriols (per ara S.O., recordem-ho, no pas A.C.) ni els fa feixistes ni d’ultradreta, ni poc informats. Més aviat els fa ciutadans més exigents, votants adults que ja estan farts que els facin beure a galet unes formacions que ja no són res més que agències comptables. I parlant de comptabilitats... Aquests ciutadans ja comencen a ensumar-se que darrere de l’últim atac ferotge contra la batllessa de Ripoll arran dels empadronaments hi ha alguna cosa més. Com passa en aquells efectes òptics que després de mirar fixament un punt, si n’apartes la mirada, se t’apareix una altra imatge. A Ripoll hi ha un setmanari local controlat per la mateixa família privada que controla també la ràdio i la televisió. Rebia una subvenció municipal de noranta mil cuques del contribuent. I hi ha una patronal que fa de lobby d’empresaris que en rebia cap a quaranta-cinc mil quan se suposa que s’hauria de finançar amb aportacions privades. Totes dues orbiten la formació política de Junts. I vet-ho aquí que és ara quan aquest grup ha decidit presentar la moció de censura, tan desitjada també pels altres grups (d’esquerres, oi tant!) que han permès durant anys una despesa innecessària a costa del contribuent. El ciutadà aparta la mirada del punt fix i... guaita, tu, què en surt! Una barra així de grossa.
