Just Manuel Casero, un referent

Demà farà 43 anys que va morir Just Manuel Casero Madrid. Tenia 34 anys, però fa l’efecte que va viure molt intensament aquells pocs anys des del seu naixement a Abrantes, on els seus pares, extremenys de naixença, havien emigrat, a la Girona que el va veure morir als 34 anys, quan era regidor de l’Ajuntament, diputat provincial, on presidia la comissió de sanitat i serveis socials, president del Consell Municipal de Sarrià i articulista de referència de Punt Diari. Va fer tantes coses que mostren, per als que el vam conèixer però no tractar a fons, una personalitat forta i unes ànsies de vida que un maleït càncer es va encarregar de tallar. Va saber el que era ser molt pobre, emigrant als quatre anys a Figueres, vivint en una cova, una barraca o una nau. Seminarista, va tenir una sòlida formació en pocs anys i ben aviat es va convertir en un líder cristià i socialista, en uns anys en què l’Església encara era massa oficial i el socialisme estava en la clandestinitat.

Quan va sortir del seminari, la seva activitat va ser intensa. A Ràdio Popular de Figueres amb els seus amics Jordi Vallmajó i Jaume Guillamet, a Vida Parroquial, després a Serra d’Or, Poble Andorrà, el setmanari Presència i el diari Tele/eXpres. Va ser dels primers a militar a Convergència Socialista de Catalunya i dels que van donar la cara en els primers mítings. Membre de l’Assemblea de Catalunya, fundador del PSC i activista en favor de l’amnistia, va perdre un ull per pilota de goma el 8 de febrer de 1976 a Barcelona, quan era un actiu membre de Presència. El recorda aquell impactant quadre d’Enric Marquès, que ara es pot veure al Museu d’Història de Girona. També havia fet teatre amb el TEI de Banyoles i Inteatrex, i poesia, que va publicar en Quim Curbet.

Fent molta feina i sempre molt aviat. Casat amb Maria Mercè Gumbau i amb dos fills, Bernat i Roger. Escrivint Girona, grisa i negra amb l’Aragó, en Pius i en Guillamet, un llibre de referència. Fundant amb Pius Pujades Punt Diari, del qual va ser gerent. Poc temps perquè es presentava com a número 3 a la llista del PSC a Girona, amb Quim Nadal de cap de cartell. Escrivint el seu Quiosc a Punt Diari, les columnes recollides en un llibre.

En Just Manuel va viure intensament, però poc temps. Per a moltes generacions ara el Casero és el premi que va instituir la Llibreria 22 el mateix any de la seva mort. Té una plaça a Figueres, és sarrianenc d’honor, s’erigeix un monòlit al cementi del Pont Major, on va ser enterrat, un carrer al Pont porta el seu nom i també la biblioteca municipal del barri. Però de Just Casero, de qui Jaume Guillamet va escriure un imprescindible Memòria de Just, en queda el seu record de referent, fins i tot moral. Va morir molt jove i quan encara portàvem només any i mig d’ajuntaments democràtics. Com hauria evolucionat? Què pensaria ara, quan tindria 77 anys? No es pot saber. El que ens queda és el que va fer, tantes coses en tan poc temps. Dissabte la família va entregar al PSC les seves carpetes polítiques. Ell es manté com un referent, sempre recordat per la família i la gent que el va poder viure i que el recorda com el que era, un líder cristià i socialista.