Opinió

Mirades

Tres anys de lectures i un llibre

Joaquim Jubert ha dedicat tres anys a llegir la Bíblia prenent apunts, dels quals ha sortit ‘Històries de Jahvé’

La Fundació Fita presenta aquesta tarda a les set, a l’Auditori Francesc Viader de la Casa de Cultura de Girona, el llibre Històries de Jahvé. L’Antic Testament en qüestió, de Joaquim Jubert Gruart (Cassà de la Selva, 1938). El doctor Jubert és tot un personatge de Girona. He d’aclarir que no és el doctor qui ha escrit el llibre, sinó Joaquim Jubert, la persona, el curiós, el lector amb vocació de periodista, l’home a qui no li agrada escriure, el flâneur en definitiva. M’agradaria aclarir que si hi ha alguna errada o imprecisió en aquest article, és deguda únicament a la mala perícia del cronista, perquè Joaquim Jubert és una persona que parla del que coneix i que ho fa amb una precisió extrema, amb un punt d’arrauxament que indica que pot ser absolutament apassionat fent allò que li interessa.

Joaquim Jubert és llicenciat en medicina i cirurgia per la UB, especialista en neurologia i neuropsicologia. Va estudiar becat a París i Montpeller i ha estat professor de biologia de l’educació a la UAB. Vol precisar que no és escriptor, sinó que el que fa és passar apunts a net. Diu que mai li ha agradat escriure, però que s’identifica amb el periodisme. I tot i això ha escrit molts llibres. El primer any de vida, De nadó a company, Diego Ruiz, Prudenci Bertrana i La locura de Álvarez de Castro. Ha dirigit seminaris de recerca sobre la història de la infància, la iconografia del romànic i el gòtic al Museu d’Art de Girona i ha publicat, juntament amb l’ensenyant i poeta desaparegut Josep Maria Uyà, dos llibres de la pentalogia El flâneur a la finestra: de la por del més enllà al fracàs de la demokratia i Pensar a Atenes, l’hel·lenisme i la romanitat.

Va ser després d’aquest llibres i quan tenia preparat el tercer, El cristisme, el cristianisme i la cristiandad, que es va adonar que els quedava un buit: l’Antic Testament, el judaisme. “Em vaig aturar i em vaig passar tres anys llegint la Bíblia.” Sí, tres anys llegint el que coneixem per la Bíblia, segons ell “un dels pilars, amb Atenes i Roma, de la civilització occidental”.

Tres anys llegint i prenent notes, el resultat de les quals és aquest llibre, que edita Edicions Cal·lígraf i que presentaran avui el seu editor, Jaume Torrent; el filòsof Max Pérez, i l’escriptor Josep Torrent, en un acte conduït per Anny Escatllar i en què també actuarà la cantant lírica Judit Pedemonte. La lectura de Jubert no és feta prenent-lo com un document teològic ni històric: “Són 39 llibres pertanyents a gèneres literaris diferents, redactats en cronologies allunyades dels fets pretesos i en què els personatges, els esdeveniments i els llocs descrits no tenen testimoniatge documental, arqueològic o historiogràfic.” És una mirada analítica i sense prejudicis. Quatre-centes planes amb un epíleg que es llegeix com un pròleg i una recomanació: la història sagrada no és la Bíblia, tot i que s’ha extret de la Bíblia. La història sagrada és només una versió resumida, catòlica, edulcorada i profundament censurada que de cap manera permet tenir un coneixement mínim dels llibres que integren els cànons bíblics. Ho assegura Joaquim Jubert, batejat quatre vegades però que es declara “ateu, gràcies a Déu”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.