A les verdes i a les madures

Aque­lla taca d’oli que van començar a escam­par uns avis i àvies –els pri­mers, els de Reus, el novem­bre del 2017– per recla­mar la lli­ber­tat dels pre­sos polítics, encara per­sis­teix. A Tar­ra­gona, el grup 3a Joven­tut per la República, nas­cut a redós d’aquell pri­mer, fa sis anys que surt als car­rers i ara, en un moment en què els can­vis soci­als i polític els feien plan­te­jar si esta­ven “en un punt d’inflexió o en un punt final”, han deci­dit no parar i ini­ciar un cicle de Sopars per la República, cada dia amb un con­vi­dat dife­rent que aporti la seva mirada en el camí cap a la República. És el movi­ment dels que hi són “a les ver­des i a les madu­res”, va dir Lluís Jové, un dels impul­sors, en el pri­mer sopar, que va reu­nir una sei­xan­tena de per­so­nes, amb Josep-Lluís Carod-Rovira com a pri­mer con­vi­dat. Un polític que va recor­dar que fa tretze anys que no milita en cap par­tit, després de dei­xar ERC, i que en la tro­bada va anar des­gra­nant les pos­si­bles vies per arri­bar-hi i les raons per ser inde­pen­dents: la raó democràtica (“tenim dret a deci­dir quina mena de democràcia volem”), la del benes­tar (“l’espoli econòmic de Madrid per­ju­dica a tot­hom que viu aquí, sigui de dre­tes, sigui d’esquer­res, hagi nas­cut aquí o no”), la cul­tu­ral (el català ha de ser “la llen­gua ofi­cial única”) i la raó cívica (“el nos­tre ha de ser un pro­jecte inclu­siu; ser català és una opció”). Per Carod-Rovira, que veu ine­vi­ta­ble la deso­bediència civil activa, ja n’hi ha prou de lli­ris: “Cal una mica de mala llet.” Però en tota la llista de vies n’hi ha una d’impres­cin­di­ble: la gent. “Sense la gent no som res.” I la gent con­ti­nua fent taca d’oli, a pesar de tot.