Reciclar bé no és apte per a pobres

Observo a casa el cubell on llen­cem els enva­sos i no m’explico com pot ser que esti­gui a la rat­lla del ves­sa­ment, si no fa encara ni vint-i-qua­tre hores que ens vam des­pren­dre de la bossa ante­rior. Pot­ser venen els veïns a dipo­si­tar els seus escom­bralls i no me n’he ado­nat, o pot­ser anem camí d’arri­bar a l’extrem que ens ser­vi­ran enva­sat l’aire que res­pi­rem. Del que estic con­vençuda és que entre dei­xa­lles que gene­rem i cubells que són neces­sa­ris si volem con­tri­buir com ens manen a la millora del medi ambi­ent, qual­se­vol dia hauré de fer els filets al men­ja­dor amb un càmping gas perquè les nos­tres cui­nes sem­blen un camp de mines pel qual no es pot cir­cu­lar. També tinc cada dia més clar que el bon pro­ce­dir amb el reci­clatge no és tant una qüestió de volun­tat com de classe social. És ben sim­ple: en una cuina petita aviam qui és l’astut que troba la fórmula per enca­bir-ho tot. És lite­ral­ment impos­si­ble. I no és pas que els que ens pro­po­sem fer bé els deu­res, o sigui la sepa­ració, no hem bus­cat recur­sos que ens aju­din a evi­tar que casa nos­tra sem­bli una dei­xa­lle­ria a cel obert. Soc molt fan de les revis­tes que t’acon­se­llen com reci­clar en una cuina petita. Solu­ci­ons ver­ti­cals, horit­zon­tals, pen­ja­des a la paret... Ima­gi­nació al poder quan es tracta de pre­ser­var l’entorn. Però hi ha experts que et pre­sen­ten cui­nes peti­tes de la mida del teu pis. O et donen solu­ci­ons que tenen en compte la deco­ració però només per a tres cubells. I el vidre? I el rebuig? També hi ha qui t’anima a bus­car nous racons dins la llar. La veri­tat és que he valo­rat pres­cin­dir del sofà o del llit per alli­be­rar ter­reny, però la idea no m’acaba de fer el pes. I sobre­tot no m’hi veig, dor­mint sobre els cubells. Així que res, els deixo, que tinc qui­los d’enva­sos per llençar.