Sánchez com Aragonès

Sánchez es fa el milhomes a cor què vols i se’n riu, de la rebregada de dimarts, al Congrés, quan amb la llei d’amnistia el varen deixar penjat. Minimitza les conseqüències del vot negatiu de Junts i assegura i refrega als populars que hi ha govern per 1.200 dies. Fins al final de la legislatura, vaja. Es veu amb possibilitats. Com a mínim ara, en campanya electoral. Ja ho veurem un cop s’hagi recomptat a Galícia. L’astracanada dels mil dos-cents dies és una afirmació volgudament ambivalent. No precisa si és que sap que Junts tornarà sota la col com en Patufet en dies de tempesta. Com tampoc precisa si vol dir que perquè els set diputats de Puigdemont toquin de tant en tant un fiscorn diferent no passa res. De fet, si Pere Aragonès tira milles amb el 48% dels diputats que conformen la majoria al Parlament, Pedro Sánchez, amb un 98% dels que conformen la majoria al Congrés es veu la repera. Més i tot. Es veu la repera llimonera. Digui el que digui l’unionisme i l’unionisme emmascarat (civetistes, intermediaris, equidistants, negociadors, ponts aeris, terceres vies, neoautonomistes i moderadors), la llei de l’amnistia no es pot votar tal com està. Dimarts tothom limitava la situació a tres opcions. El PSOE s’obre, Junts afluixa o anem a eleccions. Però ja en tenim una quarta a sobre la taula. “Fer la legislatura en minoria”, que també accepta un altre títol. “Qui és el bonic que em presenta una moció de censura i la guanya?”