Converses pendents

En la quotidianitat ens enfrontem a reptes que ens amplien la mirada més enllà de la direcció que es marqui des de dalt. D’aquesta manera, tots tenim una conversa pendent, ja sigui amb un mateix, amb un conegut, o amb qui ens concedeixi el destí. Us imagineu una conversa entre els individus amb programes polítics centralitzats en l’antiimmigració, antifeminisme, defensors d’una sola identitat a existir amb dignitat i un Thomas Sankara? Em refereixo entre l’extrema dreta i els defensors del panafricanisme. I una conversa confluent entre els dirigents (inter) nacionals i la seva representació als municipis? Els analistes observen la incoherència entre els programes econòmics, si n’hi ha, dels que desprenen discursos d’odi a la vegada que trepitgen un escenari polític cap a la construcció social que s’ha fet del que és la persona “de fora”. La mateixa incoherència es troba en la cooperació internacional, que se suposa que com a objectiu contribueix al desenvolupament dels països amb un passat històric imperialista arrossegat fins avui. Sembla que la instrumentalització de la immigració ja no pot resultar tan fàcil, atès que si, per exemple, observem l’acció política en espais de lluita envers algunes de les estructures socioeconòmiques i socioculturals, podem trobar perfils diversos –origen, sexe, color de pell i creences–. Tot i això, el discurs que penetra a la societat continua sent la criminalització de les persones migrants. Ara adornat amb un argument securititzador, convertint aquests en una amenaça per a la societat. A aquestes alçades, com podem, tan sols, pensar en les societats occidentals sense mirar d’on venim i cap a on hem decidit continuar anant des de fa segles? Toca reparar i dirigir des d’una mirada estructural. Aterrar l’impacte d’un club exclusiu sustentat per deutes arran de l’espoli, de genocidis silenciosos continuats que asseguren l’endarreriment d’estructures socials i econòmiques en els països d’aquells qui enceten un camí cap a la supervivència a indrets on la burocràcia suposa un jeroglífic de patiment i incerteses constants. És difícil apropar-se quan es posposen les converses pendents i essencials, i encara més sortir d’una unitat maquinada basada en “el de fora” sense topar-se amb el que ha suposat i suposa la presència d’aquest al territori.