Robustes febleses

Aquesta set­mana hem tin­gut un retrat mons­truós de l’aber­ració política en què es troba immersa la política cata­lana i espa­nyola. El mot de la set­mana en relació a la llei era robus­tesa. Uns, que ja ho era, altres, que no ho era prou. A més d’haver rebut una bru­tal violència per part de l’Estat espa­nyol men­tre votàvem democràtica­ment en referèndum, aquests dies hem vist com en el poder judi­cial, en el PP i Vox ens acu­sa­ven de ter­ro­risme. La fina­li­tat gens dis­si­mu­lada era i és avor­tar la llei d’amnis­tia, llei que ha fet pos­si­ble la pre­sidència de Sánchez. És a dir, la fina­li­tat també és fer sal­tar Sánchez i seguir aug­men­tant la repressió i l’escla­fa­ment de la nació cata­lana. Tam­poc no han mirat prim a l’hora d’esti­rar un altre fil, el de l’alta traïció, tei­xint un relat de novel·la negra en què Cata­lu­nya esta­blia una aliança amb la Rússia de Putin per a deses­ta­bi­lit­zar Europa amb la inde­pendència de Cata­lu­nya… En el ven­tre de l’Estat pro­fund hi ha una veri­ta­ble guerra total entre el PP i el PSOE. Sobta, però, com el sec­ta­risme polític pot caure tan fàcil­ment a fer el joc als nos­tres ene­mics comuns. Sec­ta­risme i dosis ingents de Síndrome d’Esto­colm. Pensàvem que els atacs per l’esquena no es repe­ti­rien. I no. Ara hem sen­tit per part d’ERC que és Junts qui vol mal a les famílies que espe­ren l’amnis­tia. Es pot ser més vil? I què en diem, de Wagens­berg? El mateix dia que Jun­que­ras anava a fer-se una foto en la votació de la robusta llei d’amnis­tia, el dipu­tat d’ERC fugia cap a Suïssa per por d’una detenció imme­di­ata sense que l’amnis­tia li fos apli­ca­ble pel mateix que deba­tien en el Congrés.