L’Odèon, un edifici recuperat

Li vaig demanar a en Miquel Casals que em tornés a ensenyar l’antic Teatre Odèon, ara que ja s’hi ha avançat en la reforma. L’havia vist, després que un conegut empresari gironí fes marxa enrere en la idea de llogar-lo per posar-hi un establiment de restauració, cosa que va aixecar protestes de l’oposició i una ocupació simbòlica per part de joves activistes. Miquel Casals va comprar l’edifici de l’Odèon al seu propietari, Tomàs de Carreras, el 2015. La mare d’en Miquel ja havia comprat la Casa Artau el 1992. La Casa Artau és la que hi ha al davant del Seminari i es va construir al damunt de l’Odèon. De fet, molta gent a Girona ha ignorat durant molts anys que al cantó de les escales de Sant Martí s’amagava un antic teatre, d’un desnivell que, amb la casa, és de cinc pisos. Una joia molt malmesa. En aquest espai inaugurat com a teatre el 29 d’octubre del 1857 ja s’hi havia fet el 29 de juliol del 1856 la recepció per la inauguració del pont de Pedra. Joan Artau ho va explotar com a teatre del 1857 al 1861 coincidint amb les obres de reforma de l’antic teatre del Pallol, l’actual Teatre Municipal. Però bàsicament va ser sala de ball i s’hi havien fet concerts, comèdies, sarsueles, revistes i mítings. Tot això va acabar el 1900. Després, al segle XX, va ser el gimnàs del senyor Gómez, i va servir de presó en temps de Primo de Rivera, de magatzem de matalassos i en els seus últims anys dels cromats del senyor Ensesa, fins a la seva mort, el 2016, i de la fusteria Lladó, regentada per l’Armand fins que es va jubilar, el 2019.

L’Odèon és un edifici magnífic. Però podríem no tenir-lo. Podria estar ensorrat, així de clar. Miquel Casals el va comprar i el va recuperar. Per això el va emprenyar que el titllessin d’especulador els joves activistes que, segurament, desconeixien el seu passat de militant independentista. Quan va passar l’intent d’ocupació, que al final va ser pactat, l’actual alcalde, Lluc Salellas, va demanar a l’equip de govern que hi intentés trobar un ús públic per al barri i la ciutat. Ara està en marxa un projecte perquè sigui un gran espai ciclista de la botiga Velodrom.

En Miquel riu i calla, però ha fet una gran inversió en la recuperació de l’edifici. Les obres estan basades en un plànol original que es conserva al Col·legi d’Arquitectes i amb la interpretació dels elements que hi restaven, les dues fileres de llotges que antigament eren de fusta i havien desaparegut, les columnes de la fundació Gallart, bigues, rematxes de la casa Eiffel, les baranes de ferro colat. Tota la intervenció s’ha fet sota la direcció de l’arquitecta Berta Collell, essent al màxim fidel a l’original. Una feina de consolidació i restauració acurada que recupera un edifici emblemàtic però alhora desconegut pels ciutadans, alguns dels quals només el coneixen com el lloc des d’on Arya Stark saltava des d’una finestra a Joc de trons. Joan Ribas estaria content perquè, amb l’alcalde Nadal, va ser dels pocs que van animar Miquel Casals a salvar l’Odèon. Ara veig com restauren les pintures sota la volta en forma de ferradura on hi havia l’escenari, pintures dissenyades per Joan Tenas i executades per Carles Girbal. Falta poc perquè l’Odèon s’incorpori al patrimoni arquitectònic gironí.