Remences del XXI

No ens enganyem. El sector primari no està en perill. Està en perill el model. El que no surti del tros vindrà de Xile i de Mongòlia, si cal. Si no hi és al Km 0, ho portaran del Km 10.000. Quina pagesia volem? Què seran els pagesos quan siguin grans? Agricultura extensiva per a l’exportació? Volem invertir al camp marroquí amb més hores de sol i mà d’obra barata? Volem allunyar-nos més de la sobirania alimentària? Grans empreses o explotacions familiars? Els pagesos s’han alçat, han rondat amb tractors i els ha rebut el president. Els pagesos ja ho tenen, això! Són gent pacífica a qui no agrada cridar. Si se’ls inflen, organitzen allò que l’àvia Neus en deia, axarnegada i literal, “la de Dios es Cristo”. Està molt bé. És la manera que no se’ls invisibilitzi, que és com acostumen a estar, invisibilitzats, per la política i l’administració, molt més urbanites. Els cops d’efecte són imprescindibles i fonamentals, és cert. També està molt bé i es necessita tant com els cops d’efecte la tossuderia i la constància. Com la dels meus amics de Calonge (Baix Empordà), la Fundació Remença XXI, que aquest any en compleixen vint. Vint anys de defensa i recerca de varietats autòctones. De lluita contra la tirania d’organitzacions com les DO. De defensa del dret a la primera transformació i la venda directa al mas. De fugida de la burocràcia. De mantenir la terra enfront de la pressió urbanística. De model remença al segle XXI!