Ni amb nou matalassos

Les tribus de l’independentisme institucional i de l’independentisme amb pretensió d’institucionalitzar-se tenen una sobresaturació de ciutadans a qui “no taparien pas el cul amb nou matalassos”. No recordo haver-ho sentit dir mai a l’àvia Neus, però dimarts, mentre esmorzàvem, un company d’adolescència va definir així un altre que s’havia trobat pel carrer i que, evidentment, no era a l’esmorzar. Ho vaig processar com una encertadíssima diagnosi del que ens ha passat aquests darrers anys i encara ens passa ara. No li havia sentit mai la dita, a l’àvia Neus, però potser no vaig parar esment, i en qualsevol cas és una meravella. Que el problema també va ser, i que encara és, una qüestió d’egos superlatius és un dels diagnòstics en què no resultaria difícil posar-nos d’acord. No ho conec a fons i no ho tinc escrutat al detall, però no m’estranyaria que egos superlatius tornessin a ser el motor i les veles de la llista cívica que vol impulsar l’Assemblea malgrat tota la discrepància i l’oposició interna que genera. Ara sabem noms rellevants de la història de l’organització que han sortit a contrariar la iniciativa. Estic amb ells! La feina de l’ANC no és anar a competir en les eleccions. Temo que no hi hagi res més que això, al darrere de la llista cívica. Culs que no taparien ni amb nou matalassos! Si han d’haver-hi més llistes independentistes en les eleccions, que hi siguin. Però que deixin quieta i transversal l’Assemblea.