Opinió

Som 10 milions

Equilibri dinàmic i sostenibilitat

El Camp, com a sistema viu, ha de construir la seva eficiència sobre la base de l’equilibri entre els seus elements

Un ter­ri­tori es defi­neix a par­tir de cri­te­ris geogràfics, cul­tu­rals, econòmics, lingüístics, admi­nis­tra­tius i històrics, que es poden aca­bar con­cre­tant en un marc polític propi, o no. A par­tir d’aquí, el que li con­fi­gura una iden­ti­tat pròpia i dife­ren­ci­ada res­pecte a altres ter­ri­to­ris és, per un cos­tat, la seva ver­te­bració i cohesió interna i, per un altre cos­tat, el reco­nei­xe­ment i la vali­dació externa d’aquesta idi­o­sincràsia par­ti­cu­lar. El Camp de Tar­ra­gona és un ter­ri­tori que aglu­tina diver­sos d’aquests requi­sits i que per tant té una iden­ti­tat específica, estruc­tu­rada a l’entorn d’una lògica geogràfica, d’una tra­dició cul­tu­ral (“gent del Camp, gent del llamp”), d’unes siner­gies econòmiques i d’una inèrcia històrica. Un ter­ri­tori divers, com­plex i hete­ro­geni, però al cap i a la fi reco­nei­xi­ble, des de dins i des de fora, gràcies a la seva uni­tat fun­ci­o­nal.

Arri­bats a aquest punt, i assi­mi­lant un ter­ri­tori a un sis­tema viu amb les seves lleis de fun­ci­o­na­ment, podem defi­nir també un ter­ri­tori com un con­junt d’ele­ments que interac­ci­o­nen entre si amb el propòsit d’acon­se­guir una fina­li­tat comuna. Bai­xem-ho al Camp de Tar­ra­gona, com a sis­tema, com a ter­ri­tori. El Camp és un con­junt de muni­ci­pis, agru­pats en cinc comar­ques, amb uns 535.000 habi­tants. Amb unes rela­ci­ons inter­nes molt fluïdes a tots els àmbits i en tots els sen­tits i direc­ci­ons. Amb la fina­li­tat com­par­tida de tenir una veu pròpia en l’àmbit naci­o­nal, esta­tal i euro­peu. I amb uns límits clars per con­trast amb altres rea­li­tats veïnes.

El Camp, com a sis­tema viu, ha de cons­truir la seva eficiència sobre la base de l’equi­li­bri entre els seus ele­ments. Un equi­li­bri que li ha de donar con­sistència i alhora capa­ci­tat d’adap­tació a l’entorn. Ele­ments dife­rents con­tri­buint recípro­ca­ment al bé comú. Lito­ral, inte­rior, platja i mun­ta­nya. Ciu­tats, natura, con­reus i bos­cos. El port i l’aero­port. Tàrraco, el moder­nisme, la Ruta de Cis­ter i Por­tA­ven­tura. La indústria química, els parcs eòlics, els parat­ges natu­rals, les ser­ra­la­des i les ermi­tes. Bar­ris humils, urba­nit­za­ci­ons de luxe, pobles petits i peda­nies dis­per­ses. Empre­ses fami­li­ars, pimes, autònoms, grans empre­ses, coo­pe­ra­ti­ves i mul­ti­na­ci­o­nals. La pedra seca dels mar­ges, les figu­res de sorra a la platja i els cas­tells humans a les pla­ces. Boti­gues tra­di­ci­o­nals, cen­tres comer­ci­als, fires al car­rer i comerç en línia. Eno­tu­risme, calçota­des, esde­ve­ni­ments espor­tius, fes­tes majors i vacan­ces fami­li­ars. Tots aquests ele­ments i molts altres interac­tu­ant en un equi­li­bri dinàmic per donar vida a la rea­li­tat com­pa­tida del Camp.

La sos­te­ni­bi­li­tat –això és la via­bi­li­tat i la per­du­ra­bi­li­tat– del Camp com a pro­jecte col·lec­tiu depèn de la col·labo­ració gene­rosa, arti­cu­lada i a llarg ter­mini de tots els ele­ments que inte­gren la seva extra­or­dinària bio­di­ver­si­tat. Sense indi­vi­du­a­li­tats, sense cam­pa­nars, sense per­so­na­lis­mes, sense interes­sos de par­tit. Res­pec­tant l’espe­ci­fi­ci­tat de cada ele­ment i posant en relleu la riquesa de la seva con­tri­bució, dife­ren­cial i alhora com­ple­mentària.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.