Equilibri dinàmic i sostenibilitat

Un territori es defineix a partir de criteris geogràfics, culturals, econòmics, lingüístics, administratius i històrics, que es poden acabar concretant en un marc polític propi, o no. A partir d’aquí, el que li configura una identitat pròpia i diferenciada respecte a altres territoris és, per un costat, la seva vertebració i cohesió interna i, per un altre costat, el reconeixement i la validació externa d’aquesta idiosincràsia particular. El Camp de Tarragona és un territori que aglutina diversos d’aquests requisits i que per tant té una identitat específica, estructurada a l’entorn d’una lògica geogràfica, d’una tradició cultural (“gent del Camp, gent del llamp”), d’unes sinergies econòmiques i d’una inèrcia històrica. Un territori divers, complex i heterogeni, però al cap i a la fi reconeixible, des de dins i des de fora, gràcies a la seva unitat funcional.

Arribats a aquest punt, i assimilant un territori a un sistema viu amb les seves lleis de funcionament, podem definir també un territori com un conjunt d’elements que interaccionen entre si amb el propòsit d’aconseguir una finalitat comuna. Baixem-ho al Camp de Tarragona, com a sistema, com a territori. El Camp és un conjunt de municipis, agrupats en cinc comarques, amb uns 535.000 habitants. Amb unes relacions internes molt fluïdes a tots els àmbits i en tots els sentits i direccions. Amb la finalitat compartida de tenir una veu pròpia en l’àmbit nacional, estatal i europeu. I amb uns límits clars per contrast amb altres realitats veïnes.

El Camp, com a sistema viu, ha de construir la seva eficiència sobre la base de l’equilibri entre els seus elements. Un equilibri que li ha de donar consistència i alhora capacitat d’adaptació a l’entorn. Elements diferents contribuint recíprocament al bé comú. Litoral, interior, platja i muntanya. Ciutats, natura, conreus i boscos. El port i l’aeroport. Tàrraco, el modernisme, la Ruta de Cister i PortAventura. La indústria química, els parcs eòlics, els paratges naturals, les serralades i les ermites. Barris humils, urbanitzacions de luxe, pobles petits i pedanies disperses. Empreses familiars, pimes, autònoms, grans empreses, cooperatives i multinacionals. La pedra seca dels marges, les figures de sorra a la platja i els castells humans a les places. Botigues tradicionals, centres comercials, fires al carrer i comerç en línia. Enoturisme, calçotades, esdeveniments esportius, festes majors i vacances familiars. Tots aquests elements i molts altres interactuant en un equilibri dinàmic per donar vida a la realitat compatida del Camp.

La sostenibilitat –això és la viabilitat i la perdurabilitat– del Camp com a projecte col·lectiu depèn de la col·laboració generosa, articulada i a llarg termini de tots els elements que integren la seva extraordinària biodiversitat. Sense individualitats, sense campanars, sense personalismes, sense interessos de partit. Respectant l’especificitat de cada element i posant en relleu la riquesa de la seva contribució, diferencial i alhora complementària.