Sòlides raons de l’oposició a l’actual projecte de Llista Cívica

Desqualificacions o arguments. L’Assemblea es juga el futur a la consulta de l’1 al 14 de març. Per aquesta transcendència necessitem un debat serè basat en arguments sobre el projecte de Llista Cívica que proposa el Secretariat Nacional de l’ANC. Amb aquesta intenció els que ens hi oposem hem creat la web consultallistacivica.cat on exposem les raons del “no”. En canvi l’article La Gran Mentida de l’exvicepresident David Fernández (El Punt Avui, 3 febrer 2024) no defensa les propostes del Secretariat Nacional, sinó que desqualifica els que les denunciem. Insinua que mentim, que ens movem per interessos obscurs, que som incapaços d’adaptar-nos als nous temps. En aquesta rèplica tractem dos dels grans problemes de la proposta de Llista Cívica; a la nostra pàgina web en plantegem d’altres. Per exemple hi ressaltem el fet que l’Assemblea l’organitzi en solitari, sense les altres entitats del Pacte Nacional per la Independència. O que no hi hagi primàries i les candidatures siguin tutelades i ratificades pel Secretariat Nacional.

Eleccions o mobilitzacions. L’organització d’una candidatura pròpia vulnera els Estatuts i els principis fundacionals de l’Assemblea, com la transversalitat i la no-presentació a les eleccions. Aquests trets, inscrits en els seus estatuts, li van permetre aplegar milions de persones des de l’Onze de Setembre del 2012 i els anys següents. Gràcies a comptar amb activistes de tots els partits es van crear les condicions per desfermar el gran embat per la independència de l’octubre del 2017. Quan l’ANC omplia dos mil autocars per la Diada nacional tenia la força necessària per imposar als partits una candidatura unitària com Junts pel Sí del 2015.

Quan l’Assemblea només va emplenar dos-cents autocars l’Onze de Setembre del 2022 no tenia l’autoritat per imposar el dilema ‘Independència o eleccions’. En la situació actual de la nostra entitat la prioritat ha de ser recuperar la capacitat de mobilització. Si se substitueix el colossal potencial de convocatòria per una modesta presència de la Llista Cívica al Parlament, es crea una falsa il·lusió de que la independència és fàcil, però no s’avança en fer-la efectiva. Perquè l’evident infracció dels estatuts divideix els socis de l’Assemblea i la pèrdua de la transversalitat redueix la seva capacitat de convocatòria.

La nostra història recent ens ensenya els límits de l’activitat institucional. Les consultes sobre la independència de Catalunya van multiplicar els activistes independentistes. A les eleccions al Parlament del 2010 dos membres de la seva Comissió Tècnica Nacional, Alfons López Tena i Uriel Beltran, es van aplegar amb Joan Laporta per presentar la candidatura de Solidaritat Catalana per la Independència. Però els seus quatre diputats van quedar immersos en la rutina institucional. Mesos després naixia l’Assemblea amb el compromís de no presentar-se a les eleccions. La seva formidable força al carrer va incidir en la vida política fins a forçar el President Mas a convocar noves eleccions, el 2012, que es van centrar en un referèndum d’autodeterminació. Solidaritat va esdevenir extraparlamentària.

Rutina institucional o nou embat popular per la independència. El malbaratament que els partits independentistes han fet de la majoria del 52% ha provocat una formidable decepció en centenars de milers d’electors que se senten orfes de partit. Però aquest buit no es pot omplir amb qualsevol proposta; cal examinar-ne la viabilitat, la lletra petita. Quan s’analitza a fons el projecte de Llista Cívica es constata que repeteix els errors de Solidaritat del 2010. Tot i així moltes persones que s’il·lusionen amb la quarta candidatura de l’Assemblea desprès de les eleccions patiran el més insondable desengany.

Quan s’examinen els Objectius del Projecte a la pàgina web queda clar un supòsit irreal: el control del territori aconseguit de manera automàtica gràcies a la Declaració Unilateral d’Independència. La sola inscripció al butlletí oficial farà desaparèixer l’Estat espanyol i assolirà el reconeixement diplomàtic del nou Estat. No es preveu com es farà front a als poders de l’Estat i a la seva repressió. Es repeteix el gravíssim error de la tardor del 2017: no tenir preparada la defensa de la República i confiar en unes estructures d’Estat com els Mossos d’Esquadra o l’Agència Tributària de Catalunya que en realitat no ho són. Es va demostrar fa sis anys amb funestes conseqüències per als presos polítics i exiliats.

El caràcter quimèric del projecte de Llista Cívic s’evidencia quan s’analitza la seva Estratègia Política. Els seus tres escenaris només giren al voltant de la investidura del President de la Generalitat, partint del supòsit de conservar la majoria independentista a l’hemicicle. Aquest enfocament revela una inclinació cap a la rutina institucional, perquè en cap escenari les eleccions no han estat precedides d’una escalada de mobilitzacions. El caràcter no-rupturista de l’estratègia queda clara perquè no es preveu la possibilitat d’una nova aplicació del 155 amb la dissolució del Parlament i del Govern de la Generalitat, l’empresonament dels representants electes i la intervenció de les administracions.

En definitiva el projecte de Llista Cívica té altes probabilitats d’abocar-nos al pitjor dels escenaris postelectorals: per un costat un Grup Parlamentari de la Llista Cívica que no pot evitar que Salvador Illa sigui investit President de la Generalitat; per l’altra una Assemblea desballestada, amb la moral per terra, incapaç de mobilitzar el carrer i per preparar un nou embat per fer efectiva la independència. Per evitar aquest obscur panorama cal votar “no” en la consulta; i una renovació del Secretariat Nacional amb persones determinades a recuperar els valors fundacionals de l’Assemblea i la seva força mobilitzadora, l’única que pot fer efectiva la independència.