Opinió

Tribuna oberta

L’Ermessenda no es mou

Llegim en els mitjans de comunicació locals episodis de mobilització i desacords sobre el tema de l’Institut d’Educació Secundària IES Ermessenda, una disputa entre el Bisbat i les administracions per qui continua pagant el lloguer del Cartañà i qui se’n faria responsable. Presento cinc tesis sobre aquest tema amb els diferents actors.

1. L’IES Ermessenda. L’institut ocupa el Casal Bisbe Cartañà com una de les seves seus provisionals, l’altra es troba a Can Prunell. L’IES té un futur d’ubicació a l’antiga fàbrica Simon al carrer Barcelona, proposada en el 2016, espai que també està previst compartir amb l’Escola d’Adults-CFA Girona. El temps en la fase de construcció està tardant massa, però aviso que serà una errada compartir-ho quan l’espai serà de mínims per als dos serveis i restarà petit. Per tant, crec que l’edifici de la fàbrica ha de ser en la seva totalitat per a l’IES Ermessenda, i l’ala esquerra que està previst atorgar a l’escola d’adults transformar-la en aules multidisciplinàries. Aquests dies l’alumnat de l’IES s’ha mobilitzat per no moure’s del lloc, els i les docents treballen en una incertesa en la resolució del nou edifici i s’han acostumat a esperar. Tot un enrenou.

2. L’Escola d’adults-CFA Girona. L’escola d’adults fa el paper d’actor secundari i quasi ningú en parla. Considerada com un servei públic que atén cada any més de 1.300 persones, majoritàriament de classe treballadora, i fent un treball als barris dels ensenyaments bàsics com el català. Actualment la seu central està ubicada a la Travessia de la Creu i la Generalitat paga un lloguer de la vora de 6.000 € mensuals. Fa temps que les ments pensants de l’administració cerquen una ubicació definitiva per deslliurar-se del lloguer. L’última oferta és a la fàbrica Simon ocupant l’ala esquerra, però recordo que fa temps es va proposar la seu antiga de Sanitat, després l’antiga seu de la UNED... No es pot demorar més, cal oblidar-se de la fàbrica i pensar que la ubicació definitiva hauria de ser al centre de la ciutat i en concret a la Casa de Cultura. L’Escola Oficial d’Idiomes té ubicació pròpia i pública i el Centre de Normalització Lingüística també. Us heu preguntat per què el CFA Girona no en té?

3. El Casal Bisbe Cartañà. El Bisbat de Girona, propietari del Casal, és una oligarquia descomunal amb propietats a la ciutat, algunes buides, i gaudeix d’una impunitat administrativa que caldria aturar. Ja n’hi ha prou d’anar subministrant diner públic a l’Església. Com es digna una institució eclesiàstica, que diu que vetlla per les classes més desafavorides i pels joves, cobrar per un ús del seu espai a un servei públic educatiu? El Bisbat insta l’Ajuntament i la Generalitat a posar-se d’acord. Au va! Prou d’hipocresia eclesiàstica per anar omplint les seves arques. Culminin un procés d’humanització per assolir un equilibri temporal i socialitzin una propietat a cost zero. No estaria de més pensar en “expropiar”.

4. L’Ajuntament de Girona. La competència de l’Ajuntament és cedir l’espai de la ciutat per construir l’IES Ermessenda i és el Departament d’Educació de la Generalitat qui tindrà la titularitat del nou edifici, com li correspon per llei. L’Ajuntament, governat pel tripartit independentista, viu aquest dies una mena de tensió per l’Ermessenda. Junts, partit d’ideologia neoliberal que governava el 2016 i té la regidoria d’Urbanisme, i ERC salten contra la regidora d’Educació de Guanyem perquè ha manifestat que tenia un informe jurídic que avalava la posició de no continuar pagant el lloguer, i semblaria que l’informe no està fet. A partir d’aquí el desacord polític es fa públic, i ERC i Junts intenten buscar un rèdit electoral. I no és el primer desacord, ja va passar amb el tema de Palestina. La situació és vergonyosa. Solucioneu els temes de portes endins i en un Ple aproveu no continuar pagant a l’Església perquè és el Departament d’Educació qui ha d’assumir el pagament o no del lloguer de l’edifici. A l’Ajuntament li cal revisar i accelerar els permisos per construir el nou IES i resoldre els problemes d’acumulació d’aigua i restes de cobalt al subsòl.

5. El Departament d’Educació de la Generalitat. Estem acostumats que amagui el cap sota l’ala. ERC fa el doble joc oblidant quina és la seva responsabilitat com a govern de la Generalitat, i proposa des del punt de vista educatiu la conveniència d’unificar, pel curs vinent, en una sola seu les instal·lacions de l’institut, o sigui, en uns barracons. Si encara no tens la solució definitiva, o sigui, la construcció del nou institut, deixa tal com està el tema de les ubicacions si famílies i estudiants estan “satisfets” en aquest lloc provisional, i accelera solucions. Mentrestant els SSTT d’Educació a Girona i l’Ajuntament, s’han de posar ferms amb el Bisbat perquè deixi, fins a la construcció definitiva del nou institut, l’espai lliure i gratuït. No més diners públics a l’Església! Si el Bisbat no accepta aquesta solució, les dues administracions han d’entrar en una confrontació amb el Bisbat, pressionant i fins i tot “escanyant-lo” en molts altres temes com propietats buides, exempcions municipals...

No es disposa de tot el temps del món, les decisions i les accions s’han de formalitzar abans que s’arribi a una deriva irreversible que desemboqui en l’esgotament de tota la comunitat educativa de l’IES. Au, hi ha feina per trobar solucions transversals! L’Ermessenda no és mou!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.