No hi som tots, falten les preses

Les dones sempre han rebut a la presó, i encara avui. Ho va explicar ahir molt bé l’Ignasi Garcia Clavel, un dels primers responsables del sistemes penitenciari català quan aquesta competència va anar a parar a les mans de la Generalitat, ara fa quaranta anys. El govern català es va trobar unes presons molt precàries, no només per l’estat, sinó per les condicions de vida dels interns, amb amuntegament, cap mena de programes de tractament ni formació i, encara, amb joves i adults barrejats. “Hi havia nois de setze anys a la Model!”, va recordar García Clavel. Aleshores es va tenir clar que la prioritat era crear un centre específic per a l’internament dels joves delinqüents i els van portar a la presó de la Trinitat, fet que va obligar a treure les dones que hi havia, que van anar a Wad-Ras en una solució provisional per sempre, i fins avui. “Les dones van rebre una altra vegada”, va resumir l’exdirector general.

Des d’aleshores sis dones –Núria de Gispert, Montserrat Tura, Pilar Fernández, Esther Capella, Lourdes Ciuró i Gemma Ubasart– al llarg de poc més de 18 anys han assumit la màxima responsabilitat del Departament de Justícia i de la política penitenciària i encara avui és un deute pendent la construcció d’una presó pensada exclusivament per a dones recluses i les seves necessitats.

Ara hi ha un projecte damunt de la taula amb una reserva anunciada de 90 milions d’euros i unes dates d’obres i finalització dels treballs també compromeses, del 2026 al 2029. Ara, després de quaranta anys d’exercici de competències en matèria de presons per part de la Generalitat i tretze consellers, entre homes i dones, Gemma Ubasart té l’oportunitat d’esmenar un greuge històric amb una acció que, a més, anirà acompanyada d’un nou pla d’equipaments penitenciaris que ha de superar l’actual, segons va anunciar ahir ella mateixa.

El marc per fer l’anunci no podia ser millor, el retrobament de molts gestors i professionals del món penitenciari al saló d’actes del Palau de la Generalitat en la commemoració de l’assumpció de les competències a finals de 1983. No n’hi havia per a menys. A cap polític li agrada haver-se-les amb les presons, però n’hi ha que anhelen de veritat un país ple, i la decisió de voler gestionar una patata calenta com és la política penitenciària, i reclamar-ne el traspàs, va respondre aleshores a aquesta voluntat. I es va assumir el tema amb valentia i voluntat de canvi. La idea d’obrir presons perquè la societat hi entri i s’hi impliqui i els presos en surtin, per accelerar el seu procés de reinserció, ha guiat la política de tots aquests anys i ho seguirà fent amb una estratègia clara d’obertalitat, paraula enrevessada però entenedora. Però no n’hi ha prou, i la criminòloga Cristina Vasilescu es va encarregar de recordar-ho en el mateix acte. “La perspectiva de gènere és el repte pendent”, va dir, carregada de raó.

L’any 2008, aquest diari va titular La presó de dones de Sant Llorenç d’Hortons entrarà en funcionament el 2011. Les hemeroteques sempre fan riure, i sovint també fan mal. Aquell projecte pensat en temps de Montserrat Tura no es va fer mai. Que d’aquí a uns anys, en mirar enrere, Gemma Ubasart no tingui la mateixa sensació de veure com els papers es mullen.