Anuncis amb bombo i platerets

Un espe­rançador estudi ha apun­tat, aquesta mateixa set­mana, que el càncer de mama es podria detec­tar a través d’un sen­zill test de saliva que només cos­ta­ria uns cinc euros. M’emo­ci­ono, i les dones m’enten­dran, perquè em toca dema­nar cita per fer-me una mamo­gra­fia de con­trol. Després lle­geixo que la inves­ti­gació ha estat impul­sada per científics dels Estats Units i de Taiwan, així que és fàcil sos­pi­tar que, d’aquí que ens arribi, pas­sa­ran encara uns quants anyets. Podem arri­bar a enten­dre que els des­co­bri­ments lli­gats a la salut de les per­so­nes són com­pli­cats, lents i cos­to­sos, però no sé si cal anun­ciar a so de bombo i pla­te­rets cada pas. No parlo només d’aquest dar­rer, el del test de saliva. Hem lle­git des­co­bri­ments per fre­nar l’Alz­hei­mer, o l’enve­lli­ment, o la dia­be­tis, o tot tipus de càncer... però la lle­tra petita no ens aler­tava prou que no ens féssim encara gai­res il·lusi­ons. Mol­tes far­macèuti­ques, espe­ci­al­ment si són cotit­za­des, viuen de cada avenç que fan, ni que sigui petit. Que si el pri­mer assaig clínic, que si els pri­mers resul­tats amb ani­mals, que si els segons amb humans, que si la pre­sen­tació en un congrés... És estrany el dia que no lle­gim sobre un nou pas que millo­rarà les nos­tres vides, però con­vin­dran amb mi que és ben difícil des­triar el gra de la palla en molts dels casos. L’excés redun­dant pot pro­vo­car també un cert dèficit d’atenció en l’audiència que sos­pita que no tot pot avançar de manera tan fantàstica un dia sí i un altre també. I menys quan veiem que aquests matei­xos hos­pi­tals fa anys que duen a terme una feina extra­or­dinària, però llui­tant con­tra la manca de recur­sos, con­tra les difi­cul­tats de finançament i con­tra els pro­ble­mes per rete­nir un talent que marxa a altres països tot bus­cant millors retri­bu­ci­ons.