No m’havies dit què hi havia per sopar

Tal com s’esperava, la intervenció que Felip VI va fer dimecres en l’acte de lliurament de credencials dels nous jutges formats a l’escola judicial de Barcelona ha estat criticada des de les files de l’independentisme. Sembla que algú esperava que el rei espanyol no es limitaria a dir-los d’esma que facin bé la seva feina i que tenia l’esperança que també els diria que no facin política ni es deixin portar per la seva creativitat narrativa. És ben curiosa aquesta incauta susceptibilitat. És com si ens creguéssim de veritat que el 3 d’octubre del 2017 el rei hagués pogut fer alguna cosa diferent que posar-se de part de l’Estat espanyol. O que, algú que rep hereditàriament la institució més alta de l’Estat i el màxim comandament de les forces armades, hagués de considerar que la separació de poders i la sobirania popular i democràtica són alguna cosa més que collonades. Per això, quan, al matí, Pere Aragonès no va a un acte que presideix Felip VI i al migdia li respon amb contundència a X-Twitter, penses: “Molt bé. Que sàpiga que els catalans no tenim rei ni genolls per fer-li vassallatge!” O “bravo! Que s’engreixin mútuament monarques i aduladors amb els respectius discursos greixats!” Però quan veus que, a la tarda, al president de la Generalitat no li fa cap ànsia assistir a l’acte d’inauguració d’una empresa privada de les que perfumen, ensabonen i disfressen la monarquia, ni trobar-se allí el rei i donar-li la mà com dient-li “aquí és diferent, eh?”, i que el rei li dediqui un somriure que ja l’hauria volgut Pedro Sánchez, llavors, penses immediatament en aquell anunci de les pizzes. Sí, aquell en què una menuda reveixinada es presenta a sopar acabada de dutxar després d’haver dit que no ho faria, i que quan la seva mare li ho retreu li respon: “És que no m’havies dit què hi havia per sopar!” Doncs mira, es veu que per sopar hi havia gripaus.